Identificació i caracterització dels executors de la mort cel·lular per isquèmia en els cardiomiòcits
L'objectiu principal d'aquest treball ha estat la caracterització del procés de<br/>mort cel·lular en la isquèmia en els cardiomiòcits. En el nostre estudi hem demostrat<br/>que l'expressió de les principals proteïnes reguladores de la mort cel·lular dependent<br/>de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/63595 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0512108-183404 http://hdl.handle.net/10803/8091 http://hdl.handle.net/10459.1/63595 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | BNIP3 Endonucleasa G cardiomiòcits postmitòtics cardiomiòcits embrionals mort cel·lular desenvolupament cardíac Biologia molecular i Biologia Cel·lular 57 576 577 |
| Sumario: | L'objectiu principal d'aquest treball ha estat la caracterització del procés de<br/>mort cel·lular en la isquèmia en els cardiomiòcits. En el nostre estudi hem demostrat<br/>que l'expressió de les principals proteïnes reguladores de la mort cel·lular dependent<br/>de caspases es reprimeix durant el desenvolupament cardíac. En correlació amb<br/>aquest fet hem observat que la mort cel·lular induïda per isquèmia és dependent de<br/>caspases als cardiomiòcits embrionals, mentre que els cardiomiòcits postmitòtics<br/>moren de forma independent de caspases. En el nostre treball també hem demostrat<br/>que Endonucleasa G (EndoG) és la principal nucleasa responsable de la degradació<br/>de l'ADN, i en particular del senyal positiu de TUNEL, als cardiomiòcits postnatals<br/>durant la isquèmia, mentre que Apoptosis-inducing Factor (AIF) podria protegir la<br/>supervivència dels cardiomiòcits durant la reoxigenació. La rellevància d'ambdues<br/>molècules correlaciona amb els nostres resultats en què AIF i EndoG augmenten la<br/>seva expressió durant el desenvolupament cardíac. Per últim, hem determinat que<br/>BNIP3, membre de la família de Bcl2, controla el procés de degradació d'ADN<br/>dependent d'EndoG en la isquèmia cardíaca sense impedir l'alliberament d'aquesta<br/>proteïna del mitocondri<br/>Fa més d'una dècada que es va suggerir per primera vegada la rellevància de<br/>la mort apoptòtica al cor en contraposició a la mort necròtica. Tot i que s'ha suggerit<br/>la implicació de la via apoptòtica dependent de receptors de mort, així com la via<br/>mitocondrial i, fins i tot s'ha descartat la implicació de caspases en la mort<br/>isquèmica, avui en dia encara es desconeixen molts dels mecanismes involucrats en<br/>aquests procés. En aquest context el nostre treball és rellevant perquè: descarta la<br/>implicació de les caspases en la mort cardíaca durant la isquèmia, identifica a<br/>Endonucleasa G com a un executor de mort durant la isquèmia cardíaca i identifica a<br/>BNIP3 com a proteïna mitocondrial que indueix aquest mecanisme de mort. Les<br/>nostres dades poden ajudar a interpretar la sortida de citocrom c i el senyal positiu de<br/>TUNEL, ja que hem determinat que Endonucleasa G origina el senyal de TUNEL en<br/>els cardiomiòcits i que la sortida de citocrom c no activa mort dependent de caspases<br/>en els cardiomiòcits postnatals. |
|---|