Patrimoni arqueològic de Llucmajor versus Pla General d’Ordenació Urbana
[cat] Com a coautor del PGOU de 1984 encara vigent, en aquesta comunicació voldria fer una sèrie de consideracions sobre el patrimoni de Llucmajor en general i sobre el patrimoni arqueològic en particular. En primer lloc i com a subtítol, faig una reflexió sobre el catàleg i la sev...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | jornadesEstudisLocalsLlucmajor:2024_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p063 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/index/assoc/2024_Jor/nadesEst/LocLlucm/ajor_vol.dir/2024_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p063.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/document/2024_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p063 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Balearic Islands--Antiquities Land use--Planning City planning |
| Sumario: | [cat] Com a coautor del PGOU de 1984 encara vigent, en aquesta comunicació voldria fer una sèrie de consideracions sobre el patrimoni de Llucmajor en general i sobre el patrimoni arqueològic en particular. En primer lloc i com a subtítol, faig una reflexió sobre el catàleg i la seva situació actual. En segon lloc i continuant en l’apartat introductori, vull aclarir que dels béns patrimonials que formen part del patrimoni arqueològic, aquest estudi es limita exclusivament als jaciments arqueològics. En tercer lloc, per completar l’apartat introductori, faig una exposició referent al gran nombre de jaciments arqueològics inventariats al terme de Llucmajor que ens posen de manifest la quantitat i qualitat d’aquests jaciments. En una segona part aport una recopilació des de la situació de partida del vigent PGOU de 1984 fins a l’actualitat, tant pel que fa referència a aquest PGOU com a la normativa sobrevinguda relativa a la legislació sobre protecció del patrimoni i a la legislació urbanística quant a les seves referències i els seus instruments de protecció del patrimoni. És una recopilació que inclou l’intent de revisió del PGOU el 1985 i el Catàleg de Béns Immobles aprovat inicialment en aquella data. En una tercera part faig una reflexió sobre el patrimoni arqueològic com a patrimoni arquitectònic, ampliant en aquest aspecte la seva importància, resultat d’un procés d’especialització i organització jerarquitzada d’aquella societat. Salvant les distàncies, hi havia qui projectava l’estructura de l’element (talaiot, túmul, poblat, etc.), qui elegia i s’encarregava de l’aprovisionament del material i qui n’organitzava la construcció, amb l’equip humà pertinent. Fent una anàlisi territorial més acurada, en una quarta part expòs, en primer lloc, una sèrie d’observacions sobre la superposició de diferents béns patrimonials en un únic indret, circumstàncies que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’establir conjuntament les condicions de protecció. En segon lloc, faig una sèrie de reflexions sobre els drets i deures que es deriven de la protecció del patrimoni arqueològic, tant en relació amb la legislació urbanística i d’ordenació del territori com amb la legislació de patrimoni. Com a conclusió faig una reflexió sobre la protecció del patrimoni arqueològic més enllà de l’aplicació de la normativa de protecció. |
|---|