Influència de la gastrectomia tubular en direrents models experimentals d'obesitat: Implicacions metabòliques i hormonals.
Introducció: La cirurgia bariátrica és el tractament més eficaç pels pacients amb obesitat mòrbida i que compleixin els criteris establerts per a ser tributaris de tractament. Estudis que han demostrat que la grelina és un factor important en la regulació de la ingesta ha fet que s'hagin realit...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2006 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/8844 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-0704107-114936 http://hdl.handle.net/10803/8844 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | gastrectomia tubular grelina 61 617 |
| Sumario: | Introducció: La cirurgia bariátrica és el tractament més eficaç pels pacients amb obesitat mòrbida i que compleixin els criteris establerts per a ser tributaris de tractament. Estudis que han demostrat que la grelina és un factor important en la regulació de la ingesta ha fet que s'hagin realitzat treballs que relacionessin els nivells de grelina i les diferents tècniques quirúrgiques bariàtriques, donat que la major part de grelina es sintetitza al fundus gàstric. En el cas de la gastrectomia tubular, hi ha una exèresi de quasi la totalitat del fundus gàstric, amb el que els nivells de grelina teòricament han d'estar baixos després de la intervenció. La pèrdua de pes tan bona després de la gastrectomia tubular pot ser deguda en part a la disminució brusca de la grelina, que faria disminuir la ingesta. La gastrectomia tubular i les implicacions metabòliques que la intervenció quirúrgica produiria, es veurien reflectides en les variacions en els nivells plasmàtics de Grelina, GLP-1, Insulina i Glucèmia, així com en els canvis ponderals i de la ingesta depenent de les situacions fisiopatològiques en les quals s'aplica la intervenció quirúrgica.<br/>Aquestes situacions són: 1.- Situació de no obesitat. 2.- Obesitat exògena degut a una excessiva ingesta calòrica. 3.- Obesitat determinada genèticament. 4.- Obesitat determinada genèticament i Diabetis Mellitus tipus 2.<br/>Objectius: Analitzar l'efecte de la gastrectomia tubular sobre el pes per a cada model experimental. Analitzar l'efecte de la gastrectomia tubular sobre el volum d'ingesta per cada model experimental i la seva relació amb els canvis ponderals. Analitzar l'efecte de la gastrectomia tubular sobre els nivells de glucèmia per cada model experimental i la seva relació amb els canvis ponderals i els volum d'ingesta. Analitzar l'efecte de la gastrectomia tubular sobre els nivells de Grelina, GLP-1 i Insulina plasmàtica per cada model experimental.<br/>Mètodes: Gastrectomia tubular als diferents models experimentals: 1-rates Sprague Dawley no obeses, 2- rates Sprague Dawley obeses per dieta cafeteria, 3- rates Zucker obeses genéticament i 4- rates obeses i diabétiques genéticament (ZDF). El model 2 té un grup control que no serà intervingut i tan sols se li retira la dieta cafeteria.<br/>Resultats globals/ Conclusions: La gastrectomia tubular te un efecte metabòlic i ponderal diferent si l'apliquem a rates no obeses o a rates amb obesitat exògena. Mentre en el grup no obès es produeixen pocs canvis passades dues setmanes de la intervenció, en el model d'obesitat exògena la gastrectomia tubular aconsegueix la normalització del pes i igualar tots els paràmetres endocrino-metabòlics estudiats als obtinguts per les rates no obeses. La única excepció d'aquest comportament és el GLP- 1 que com sabem te un efecte anorexígen, i persisteix més alt en aquest en el grup de les rates obeses a pesar que el pes ja s'ha normalitzat.<br/>La gastrectomia tubular practicada en rates genèticament obeses (Model 3) té un efecte poc important tan pel que fa a la ingesta calòrica com pel que fa al pes. Aquest model es l'únic en el que es produeixen augments de pes post-intervenció encara que la intervenció fa que es situïn per sota del pes teòric per l' edat. També s'ha observat una tendència a la disminució de l'hiperinsulinisme i de la hiperglucèmia.<br/>En el model 4 de rates obeses i diabètiques, la gastrectomia tubular produeix una disminució de la ingesta amb una estabilització del pes que arriba a valors pròxims al pes ideal per la edat. La repercussió sobre l'estat metabòlic és escassa però hem pogut constatar, a diferencia dels altres grups, augments d'insulina postintervenció que no aconsegueixen corregir l'estat d'hiperglucèmia. |
|---|