El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris

[cat]L’exonímia, és a dir, els noms propis de lloc de fora de l’àrea de la llengua catalana (el que en diríem de manera simplificada «topònims estrangers») és possiblement l’aspecte menys treballat de la toponímia catalana. No és un camp que no hagi estat estudiat, però comparativa...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Anton Rabella, Joan
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:jornadesAntroponimia:2024_jornadesAntroponimia_p0059
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2024_jor/nadesAnt/roponimi.dir/2024_jornadesAntroponimia_p0059.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2024_jornadesAntroponimia_p0059
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Names, Geographical
id ES_bd0feb20dde9665d5f93bfed415bc7cb
oai_identifier_str jornadesAntroponimia:2024_jornadesAntroponimia_p0059
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criterisAnton Rabella, JoanNames, Geographical[cat]L’exonímia, és a dir, els noms propis de lloc de fora de l’àrea de la llengua catalana (el que en diríem de manera simplificada «topònims estrangers») és possiblement l’aspecte menys treballat de la toponímia catalana. No és un camp que no hagi estat estudiat, però comparativament ho ha estat molt menys que el dels topònims estrictament catalans. Tanmateix, podem comprovar que fins i tot figures cabdals de la lingüística catalana també s’han interessat per l’exonímia i l’han estudiada, com Coromines a Alguns noms propis estrangers usats sovint en forma incorrecta (dins Lleures i converses d’un filòleg, 1971, p. 55-60) o Fabra mateix a les Converses filològiques —i al qual ens referirem després de manera més detallada—, encara que aquesta dedicació hagi estat molt puntual en el conjunt dels seus treballs. I és que l’ús, i per tant la necessitat, de l’exonímia no ha parat de créixer, sobretot amb el desenvolupament dels mitjans de comunicació, l’extensió del turisme, la creació d’Internet i, en conjunt, el que avui coneixem com la globalització. Ja feia anys que en cursos i col·loquis d’onomàstica sovint es remarcava aquesta situació de desequilibri entre el relleu que havia pres l’exonímia i els estudis que se li havien dedicat, un aspecte que va quedar especialment palès en la Jornada d’Onomàstica «L’exonímia, una manifestació més de la globalització», que es va celebrar el 19 i 20 d’octubre de 2012 a València, i que es va publicar posteriorment amb el títol Topònims entre dos llengües. L’exonímia, una manifestació de la globalitat (València, Denes, 2014). Aquesta seria una de les primeres aproximacions, podríem dir que de manera organitzada, en aquest tema des de la perspectiva de la llengua catalana, una jornada que va permetre no solament veure algunes de les característiques i mancances en el tractament de l’exonímia en català, sinó que sobretot va esdevenir una bona mostra de les dificultats específiques de l’estudi d’aquest camp de la toponímia, en què també té molta importància l’estat de desenvolupament dels criteris de transcripció i de transliteració, els usos internacionals o els graus d’establiment i oficialització de la toponímia a cada país. I aquest creixement de la necessitat i de l’interès per l’exonímia ha tingut una repercussió directa en l’àmbit de l’assessorament lingüístic —com es pot comprovar, per exemple, a l’ésAdir— i del món editorial —com en el cas de la proposta relacionada amb Enciclopèdia Catalana que ja es va exposar al col·loqui de València de 2012 (Criteris per a la revisió de l’exonímia a Enciclopèdia Catalana i a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a càrrec de Juli Moll i David Ordóñez, p. 79-97).Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic. Gabinet d’Onomàstica2024info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttp://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2024_jor/nadesAnt/roponimi.dir/2024_jornadesAntroponimia_p0059.pdfhttp://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2024_jornadesAntroponimia_p0059reponame:Biblioteca Digital de les Illes Balearsinstname:Universidad de las Islas BalearesCatalánI Cicle de Conferències d'Onomàstica: Antroponímia i Toponímia (2021) - XXX Jornada d'Antroponímia i Toponímia: Passat, present, futur (2022), Palma: Universitat de les illes Balears, 2024, pp. 59-91all rights reservedinfo:eu-repo/semantics/openAccessjornadesAntroponimia:2024_jornadesAntroponimia_p00592026-05-28T12:40:11Z
dc.title.none.fl_str_mv El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris
title El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris
spellingShingle El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris
Anton Rabella, Joan
Names, Geographical
title_short El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris
title_full El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris
title_fullStr El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris
title_full_unstemmed El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris
title_sort El projecte del Nomenclàtor mundial. Metodologia i criteris
dc.creator.none.fl_str_mv Anton Rabella, Joan
author Anton Rabella, Joan
author_facet Anton Rabella, Joan
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Names, Geographical
topic Names, Geographical
description [cat]L’exonímia, és a dir, els noms propis de lloc de fora de l’àrea de la llengua catalana (el que en diríem de manera simplificada «topònims estrangers») és possiblement l’aspecte menys treballat de la toponímia catalana. No és un camp que no hagi estat estudiat, però comparativament ho ha estat molt menys que el dels topònims estrictament catalans. Tanmateix, podem comprovar que fins i tot figures cabdals de la lingüística catalana també s’han interessat per l’exonímia i l’han estudiada, com Coromines a Alguns noms propis estrangers usats sovint en forma incorrecta (dins Lleures i converses d’un filòleg, 1971, p. 55-60) o Fabra mateix a les Converses filològiques —i al qual ens referirem després de manera més detallada—, encara que aquesta dedicació hagi estat molt puntual en el conjunt dels seus treballs. I és que l’ús, i per tant la necessitat, de l’exonímia no ha parat de créixer, sobretot amb el desenvolupament dels mitjans de comunicació, l’extensió del turisme, la creació d’Internet i, en conjunt, el que avui coneixem com la globalització. Ja feia anys que en cursos i col·loquis d’onomàstica sovint es remarcava aquesta situació de desequilibri entre el relleu que havia pres l’exonímia i els estudis que se li havien dedicat, un aspecte que va quedar especialment palès en la Jornada d’Onomàstica «L’exonímia, una manifestació més de la globalització», que es va celebrar el 19 i 20 d’octubre de 2012 a València, i que es va publicar posteriorment amb el títol Topònims entre dos llengües. L’exonímia, una manifestació de la globalitat (València, Denes, 2014). Aquesta seria una de les primeres aproximacions, podríem dir que de manera organitzada, en aquest tema des de la perspectiva de la llengua catalana, una jornada que va permetre no solament veure algunes de les característiques i mancances en el tractament de l’exonímia en català, sinó que sobretot va esdevenir una bona mostra de les dificultats específiques de l’estudi d’aquest camp de la toponímia, en què també té molta importància l’estat de desenvolupament dels criteris de transcripció i de transliteració, els usos internacionals o els graus d’establiment i oficialització de la toponímia a cada país. I aquest creixement de la necessitat i de l’interès per l’exonímia ha tingut una repercussió directa en l’àmbit de l’assessorament lingüístic —com es pot comprovar, per exemple, a l’ésAdir— i del món editorial —com en el cas de la proposta relacionada amb Enciclopèdia Catalana que ja es va exposar al col·loqui de València de 2012 (Criteris per a la revisió de l’exonímia a Enciclopèdia Catalana i a l’Institut Cartogràfic de Catalunya, a càrrec de Juli Moll i David Ordóñez, p. 79-97).
publishDate 2024
dc.date.none.fl_str_mv 2024
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format article
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2024_jor/nadesAnt/roponimi.dir/2024_jornadesAntroponimia_p0059.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2024_jornadesAntroponimia_p0059
url http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesAntroponimia/index/assoc/2024_jor/nadesAnt/roponimi.dir/2024_jornadesAntroponimia_p0059.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesAntroponimia/document/2024_jornadesAntroponimia_p0059
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.relation.none.fl_str_mv I Cicle de Conferències d'Onomàstica: Antroponímia i Toponímia (2021) - XXX Jornada d'Antroponímia i Toponímia: Passat, present, futur (2022), Palma: Universitat de les illes Balears, 2024, pp. 59-91
dc.rights.none.fl_str_mv all rights reserved
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv all rights reserved
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic. Gabinet d’Onomàstica
publisher.none.fl_str_mv Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic. Gabinet d’Onomàstica
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Biblioteca Digital de les Illes Balears
instname:Universidad de las Islas Baleares
instname_str Universidad de las Islas Baleares
reponame_str Biblioteca Digital de les Illes Balears
collection Biblioteca Digital de les Illes Balears
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869418168352505856
score 15,812429

Similares en LA Referencia