Evolució del poblament i el paisatge a la Cessetània occidental durant el 1r mil·leni aC
La recerca desenvolupada en aquesta tesi s’ha centrat en l’evolució del poblament i el paisatge protohistòric en la Cessetània occidental. L’àmbit territorial es correspon grosso modo amb les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès. L’estudi del poblament s’inicia en el bro...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/296436 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/296436 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Poblament Protohistòria Paisatge Poblamiento Paisaje Sociedades complejas Settlement Protohistory Landscape 90 |
| Sumario: | La recerca desenvolupada en aquesta tesi s’ha centrat en l’evolució del poblament i el paisatge protohistòric en la Cessetània occidental. L’àmbit territorial es correspon grosso modo amb les comarques de l’Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà i Tarragonès. L’estudi del poblament s’inicia en el bronze final (1150-650 aC), on s’observa una generalització de l’hàbitat a l’aire lliure en cabanes. Es tracta d’assentaments molt reduïts ocupats per petits nuclis familiars. Tot i això, la freqüentació de coves encara és important. En el primer ferro (650-550 aC) té lloc un gran canvi, amb l’aparició dels primers assentaments protourbans que disposen d’estructures complexes (muralles) i edificacions de planta ortogonal, amb l’emergència de les comunitats locals. Aquesta evolució del poblament sembla haver-se produït en l’àrea litoral, però en els sectors més interiors podrien haver tingut un desenvolupament més tardà. Durant el període ibèric, concretament en l’ibèric ple (450-200 aC) és quan es constata la jerarquització definitiva del poblament protohistòric en diferents ordres, un dels elements que indicaria l’aparició del protoestat. Els nuclis de poblament més important serien els assentaments de primer i segon ordre, grans centres urbans assumiren un rol de capitalitat respecte el seu entorn immediat i hauríem desenvolupat certes funcions administratives. L’assentament protohistòric de Tarragona hauria exercit de nucli de primer ordre i com a capital de la Cessetània. Per sota existirien els nuclis de tercer ordre, assentaments urbans de dimensions menors, i els nuclis de quart ordre de naturalesa rural. En l’ibèric final es produirà el progressiu desmantellament del model de poblament ibèric, que serà definitiu a l’entorn del 100 aC amb la construcció d’una ciutat ortogonal de tradició itàlica (Tàrraco). |
|---|