Estudi dels mecanismes de mort cel·lular induïts per un model d'isquèmia cerebral in vitro: implicació dels antagonistes dels receptors de mortJosé Rodríguez Álvarez
L'ictus o accident cerebrovascular és la segona causa de mort en els països industrialitzats i constitueix la primera causa de discapacitat en adults. L'únic tractament aprovat en l'actualitat és el trombolític activador del plasminògen tissular (tPA), el qual només es pot aplicar en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2014 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:127636 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/127636 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | OGD Isquèmia Isquemia Ischemia Ictus Infarto Stroke |
| Sumario: | L'ictus o accident cerebrovascular és la segona causa de mort en els països industrialitzats i constitueix la primera causa de discapacitat en adults. L'únic tractament aprovat en l'actualitat és el trombolític activador del plasminògen tissular (tPA), el qual només es pot aplicar en un nombre molt reduït de pacients i dintre d'una estreta finestra terapèutica. Els mecanismes de mort cel·lular en la isquèmia cerebral són amplis i venen provocats per l'interrupció del flux sanguini al cervell, el qual provoca una mort ràpida i eminentment necròtica en el nucli de la zona afectada i una mort de caràcter apoptòtic i més lenta al voltant, en la zona de penombra. El gran impacte socio-econòmic de la malaltia i l'existència d'una mort programada dil·latada en el temps han fet que es posin grans esforços en la búsqueda de mecanismes per salvar la zona de penombra. Tenint en compte aquests fets, el present treball s'ha centrat en l'estudi dels mecanismes de mort cel·lular involucrats en la isquèmia cerebral. Per fer-ho, s'ha utilitzat un model de privació d'oxigen i glucosa (OGD) en cultius corticals mixtes d'embrions de rata. Utilitzant aquest model d'isquèmia s'ha observat neuroprotecció pel bloqueig dels receptors NMDA, principal responsable de l'entrada massiva de calci, i l'activació de la caspasa-3, una proteasa encarregada del desmantellament cel·lular durant l'apoptosis. A més, s'ha estudiat el paper dels antagonistes dels receptors de mort en l'OGD. Aquests receptors són responsables de l'activació de la via apoptòtica extrínseca. S'ha observat que l'OGD indueix la degradació dels antagonistes FLIPL i IAP2 i modula l'expressió de FAIML a través de la via de les MAP cinases. Per altre banda, s'ha observat que el silenciament o la sobrexpressió de FAIML mitjançant vectors lentivirals no afecta la viabilitat dels cultius així com tampoc la morfologia nuclear apoptòtica ni els nivells de caspasa-3 activa en les neurones sotmeses a l'insult isquèmic. En conjunt aquests resultats han servit per aprofundir en els mecanismes moleculars implicats en la isquèmia cerebral i poden servir de base per futurs estudis que ajudin al disseny de noves estrategies terapèutiques. |
|---|