De l'ahir i l'avui de la ciència de la cultura a Catalunya
Aprofundir en l'anàlisi de l'etnologia catalana té un valor afegit: significa reconèixer l'alteritat que hi ha en qualsevol societat, la qual cosa proporciona un utillatge immillorable per pretar situacions i actuacions pròpies i alienes i, alhora, contribueix a trencar motlles, visio...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 1995 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositorio: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/42354 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10261/42354 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Etnologia Patrimoni Etnològic Catalunya Ciència de la Cultura |
| Sumario: | Aprofundir en l'anàlisi de l'etnologia catalana té un valor afegit: significa reconèixer l'alteritat que hi ha en qualsevol societat, la qual cosa proporciona un utillatge immillorable per pretar situacions i actuacions pròpies i alienes i, alhora, contribueix a trencar motlles, visions i actituds properes a l'etnocentrisme, obrint el nostre ésser individual i col·lectiu a noves realitats i, per tant, a noves maneres de conviure. La precarietat de recursos, humans i materials, ha estat la característica essencial de l'ahir i de l'avui de l'etnología catalana; així, els mals fats de la nostra història contemporània han estat determinants. En una síntesi força general, poden establír-se quatre grans períodes: 1. Els primers interessos: el segle XIX, 2. El tremp noucentista. Entre el dinamisme i la frustració (1900-1936), 3. Etnologia i possibilisme (1940-1968), 4. L'antropologia com a disciplina acadèmica (del 1968 fins ara). L'autor ens fa una descripció de cada un d'aquests períodes. |
|---|