Les cavitats subaquàtiques de les zones costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca
Introducció La Tesi és obra de l’esforç i dedicació compartit amb molts companys i col·laboradors al llarg de gairebé 22 anys ininterromputs i més de 1.000 dies d’immersions. L’objectiu general és realitzar l’estudi de les cavitats subaquàtiques costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca, és a dir...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/382836 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/382836 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Carst litoral eogenètic, cavitats subaquàtiques, morfologies de corrosió, morfologies hipogèniques, espeleotemes, sediments, sales d’esfondrament, fauna anquihalina, paleontologia, arqueologia i conservació. Karst litoral eogenético, cavidades subacuáticas, morfologías de corrosión, morfologías hipogénicas, espeleotemas, sedimentos, sales de hundimiento, fauna anquihalina, paleontología, arqueología y conservación. Eogenetic littoral karst, underwater caves, dissolution morphologies, hypogenic features, speleothems, sediments, collapse chambers, anchialine fauna, palaeontology, archaeology and conservation Geografia Física 91 |
| Sumario: | Introducció La Tesi és obra de l’esforç i dedicació compartit amb molts companys i col·laboradors al llarg de gairebé 22 anys ininterromputs i més de 1.000 dies d’immersions. L’objectiu general és realitzar l’estudi de les cavitats subaquàtiques costaneres del Llevant i Migjorn de Mallorca, és a dir, d’una part important del carst eogenètic litoral, concretament de l’endocarst inundat, al menys parcialment, per les aigües freàtiques litorals. La zona freàtica de l’endocarst, afectada per les variacions del nivell degudes a causes glacio-eustàtiques, és també la responsable de l’espeleogènesi de les mateixes cavitats. La franja costanera posseeix una amplària d’ordre quilomètric, ja que la influència de la mar a les poroses calcarenites amb permeabilitat primària i secundària determinen la penetració de les aigües marines terra endins i la disposició d’una zona de mescla, agressiva químicament. Contingut de la investigació S’ha estructurat la Tesi en 4 parts i 23 capítols: Part I: Introducció i marc metodològic; Part II: Antecedents; Part III: Cavitats litorals del Llevant i Migjorn de Mallorca amb continuacions subaquàtiques; Part IV: Discussió del carst costaner i Part V: Conclusions i bibliografia. S’han situat les cavitats investigades en relació amb les que es troben al litoral espanyol i al carst eogenètic mundial, amb l’evolució històrica de les exploracions. Per a les principals cavitats s’ha realitzat l’exploració, la topografia, la descripció, les característiques hidrològiques, l’estudi de les morfologies primàries o de dissolució, les morfologies secundàries o espeleotemes, la distribució de les sales d’esfondrament, l’espeleogènesi proposada, els sediments, les restes arqueològiques sota les aigües, la fauna anquihalina, els fòssils, la relació de la cavitat amb la superfície, la relació de les coves amb les cales i surgències submarines i els impactes que afecten a la cova, a més a més de la dificultosa documentació fotogràfica d’aquests ambients extrems. En darrer lloc, s’ha discutit de forma global per al conjunt de cavitats tots els aspectes mencionats abans i les seves interferències. Conclusions S’ha incrementat l’interès espeleomètric d’importants cavitats ja conegudes o fins i tot de cavitats inèdites i s’ha descobert la connexió entre coves abans considerades independents. La suma del recorregut explorat supera els 50 km de galeries subaquàtiques. S’ha contribuït a determinar el perfil hídric vertical de salinitat i temperatura i les característiques diferencials en els casos de la presència d’una connexió directa amb la mar. La troballa de cavitats dins materials del Pliocè i especialment del Pleistocè, a més a més del Miocè superior, suposa incrementar la distribució de les formacions endocàrstiques i representa que els mecanismes espeleogenètics que les han generat han actuat també dins el Pleistocè, un període d’activitat espeleogenètica fins ara no documentat per Mallorca. S’ha intentat establir un intent de classificació i sistematització de les morfologies de corrosió lligades a la zona de mescla d’aigües i de les morfologies hipogèniques trobades a les galeries sotaiguades. S’ha descrit i documentat els espeleotemes més freqüents i interessants que es troben a les galeries i sales sotaiguades. La presència de sediments a l’interior de les cavitats és prou important, amb gruix i tipologia extraordinàriament divers. L’anàlisi de les topografies, fotografies a més dels estudis de camp in situ, han permès delimitar les sales d'esfondrament. Les cavitats constitueixen en un sentit ecològic ambients anquihalins, amb algunes galeries amb corrents intensos per la proximitat a la mar, amb presència de comunitats d’organismes sèssils filtradors. S’han trobat nous gèneres i espècies i s’ha estudiat la distribució de la fauna. Algunes de les coves constitueixen importants jaciments paleontològics i arqueològics. Una part de les cavitats estudiades han estat declarades ZEC. |
|---|