Vasco de Quiroga y la "Utopia" de Tomás Moro en Nueva España. Estudio y edición del manuscrito II/1087 de la Real Biblioteca del Palacio Real de Madrid
La present tesi doctoral consisteix en l’estudi i l’edició d’una traducció castellana anònima de l’“Utopia” de Thomas More, conservada en un manuscrit únic a la Reial Biblioteca del Palau Reial de Madrid. Aquesta traducció, publicada aquí per primera vegada, ha passat pràcticament inadvertida per pa...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670615 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670615 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Utopia Utopía Vasco de Quiroga Colonització Colonización Colonisation Ciències Humanes 82 |
| Sumario: | La present tesi doctoral consisteix en l’estudi i l’edició d’una traducció castellana anònima de l’“Utopia” de Thomas More, conservada en un manuscrit únic a la Reial Biblioteca del Palau Reial de Madrid. Aquesta traducció, publicada aquí per primera vegada, ha passat pràcticament inadvertida per part de la crítica i fins la publicació d’aquesta tesi doctoral amb prou feines se sabia res sobre aquest text. Degut a una sèrie d’indicis interns i paleogràfics, que abordo al capítol 1, he datat aquesta versió castellana d’“Utopia” entre 1532 i 1535 i l’he atribuïda a Vasco de Quiroga. Quiroga, enviat com a jutge de la Corona a Nova Espanya, al Mèxic actual, va fundar dues comunitats d’indígenes, que ell va batejar com ‘pueblos-hospitales’, a Mèxic (1532) i a Michoacán (1533), i les va dotar d’unes ordenances que seguien molt de prop l’“Utopia” de Thomas More: els indígenes treballaven sis hores diàries, estaven agrupats en nuclis familiars, no existia la propietat privada i les seves magistratures s’escollien democràticament. Amb la finalitat d’emmarcar la seva missió com a jutge al Nou Món i la fundació d’aquestes dues comunitats, el capítol 2 està dedicat a esbossar el context històric dels primers anys del Mèxic colonial (1521-1535), amb especial atenció a l’actuació de la primera Audiència de Mèxic (1528-1530) i la segona Audiència de Mèxic (1531-1535), de la qual Vasco va formar part en qualitat d’oïdor. Al capítol 3 estudio els dos únics documents firmats en solitari per Vasco de Quiroga que se’ns han conservat de la seva etapa com a oïdor de la Corona, en els quals Vasco descriu algunes de les característiques que tindrien aquestes comunitats que pretenia multiplicar per tota Nova Espanya, aquests són una carta enviada al Consell d’Índies (1531) i la “Información en derecho” (1535). Mitjançant l’anàlisi d’aquest últim text mostro com va interpretar Vasco de Quiroga l’“Utopia” de Thomas More, per què creia que el sistema de govern representat a aquesta obra podia aplicar-se al Nou Món i indico en quin àmbit de la cort de Carles V va circular la seva traducció. Com defenso en aquest apartat, la seva versió al castellà d’Utopia estava dirigida a Juan Bernal Díaz de Luco, qui ocupava el càrrec de conseller d’Índies, i tenia com a finalitat esvair els dubtes que pogués oferir al Consell d’Índies el sistema d’organització social dels ‘pueblos-hospitales’ de Mèxic i Michoacan. Ja en la dècada de 1540, Quiroga redactaria les ordenances que regien el ‘pueblo-hospital’ de Santa Fe de Mèxic, unes ordenances que es van deure d’aplicar també a l’altre ‘pueblo-hospital’, situat a Michoacan. Amb la finalitat d’establir fins a quin punt va seguir l’obra de Thomas More, al capítol 4 acaro les ordenances del ‘pueblo-hospital’ de Santa Fe de Mèxic amb “Utopia”, servint-me de la traducció al castellà feta per Quiroga. Al capítol 5 estudio, en un marc més ampli, la recepció de Thomas More i la seva “Utopia” a l’Espanya del segle XVI i tanca la present tesis doctoral l’edició del manuscrit II/1087 de la RB. He dut a terme una edició genètica, en la que es poden apreciar els dos estadis de redacció que registra el manuscrit: una primera fase de còpia, i una posterior de correcció. A més, he acarat la traducció de Vasco de Quiroga amb el text llatí d’“Utopia” segons l’edició crítica d’Edward Surtz y Jack H. Hexter i he consignat en nota a peu de pàgina els afegits i les omissions que presenta aquesta traducció respecte al text base. |
|---|