Advances in the characterization of rejection-related lesions in kidney transplant pathology
El trasplantament renal és el tractament d’elecció per a la majoria dels pacients amb malaltia renal avançada que requereixen tractament renal substitutiu, ja que ofereix una supervivència i qualitat de vida superiors en comparació amb la diàlisi. No obstant, la supervivència a llarg termini de l’em...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695340 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695340 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Trasplantament renal Kidney transplantation Trasplante renal Biòpsia renal Kidney biopsy Biopsia renal Rebuig de l'empelt renal Kidney allograft rejection Rechazo del injerto renal Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | El trasplantament renal és el tractament d’elecció per a la majoria dels pacients amb malaltia renal avançada que requereixen tractament renal substitutiu, ja que ofereix una supervivència i qualitat de vida superiors en comparació amb la diàlisi. No obstant, la supervivència a llarg termini de l’empelt continua veient-se limitada pel dany immunològic crònic. Tot i que l’avaluació histopatològica convencional continua essent l’estàndard de referència per a establir el diagnòstic de les biòpsies renals, no sempre permet capturar la complexitat de les lesions mediades per mecanismes immunològics especialment en biòpsies amb fenotips incomplets. Aquesta tesi doctoral explora el perfil clínic, immunològic i molecular de dos d’aquests fenotips: la inflamació micorvascular (MVI) en absència d’anticossos anti-HLA específics del donant i de depòsit de C4d, i l’endarteritis (lesions v) aïllada. El primer estudi va incloure 221 receptors de trasplantament renal amb biòpsies classificades com a rebuig mediat per anticossos (ABMR), MVI aïllada o troballes histològiques normals. Mitjançant una anàlisi combinada d’immunofenotipat de poblacions limfocitàries en sang perifèrica per citometria de flux i immunohistoquímica de l’empelt, es va demostrar que la MVI aïllada presenta una infiltració citotòxica intensa composta per cèl·lules T CD8+ als glomèruls i una baixa presència de cèl·lules plasmàtiques en comparació amb l’ABMR. En canvi, la infiltració de cèl·lules NK va ser similar en ambdós grups. A més, es va observar un descens en el recompte perifèric de cèl·lules T en la MVI aïllada respecte als controls, mentre que el recompte de cèl·lules NK estava disminuït tant en la MVI com en l’ABMR. Aquests resultats suggereixen un mecanisme de lesió endotelial citotòxica potencialment independent d’anticossos. El segon estudi va analitzar 92 biòpsies renals amb endarteritis, comparant lesions v aïllades amb altres tipus de rebuig amb afectació vascular, estratificades segons el temps d’aparició post-trasplantament. Es va observar una divergència clínica clara: les lesions v aïllades precoces (≤1 mes post-trasplantament) s’associen amb una funció retardada de l’empelt, alta incidència de no funció primària i baixa supervivència a l’any post-trasplantament. En canvi, les lesions v aïllades tardanes (>1 mes) s’associaren amb una evolució clínica favorable. L’anàlisi transcriptòmic mitjançant el panell NanoString Human Organ transplant (B-HOT) mostrà una baixa expressió de gens relacionats amb el rebuig mediat per cèl·lules T i ABMR en els grups amb lesions v aïllades. A més, les lesions d’endarteritis aïllada precoces mostraren una sobreexpressió de transcrits relacionats amb el dany tissular i la reparació —com SERPINA3 i ADAMTS1— en comparació amb les lesions tardanes, la qual cosa dóna suport a la hipòtesi d’un mecanisme d'acció mediat per d’any d’isquèmia-reperfussió en aquests tipus de lesions. En conjunt, aquests resultats qüestionen l’ús de la histologia com a única eina diagnòstica per al rebuig i posen de manifest les limitacions de l’enfocament dicotòmic de la classificació de Banff per reflectir l’heterogeneïtat del dany al·loimmunitari. La integració de l’immunofenotipat i la transcriptòmica permet un enfocament diagnòstic més precís i amb base biològica. Aquest marc multidimensional té el potencial de millorar l’estratificació del risc, guiar decisions terapèutiques individualitzades i, en darrer terme, optimitzar els resultats del trasplantament renal. |
|---|