El corpus de rondalles de Mallorca d’Antoni M. Penya i l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana: edició, catalogació i estudi
[cat] El juny de 1894 l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que havia treballat intensament en l’estudi de les illes Balears des d’un punt de vista antropològic, encarregà l’arreplega de materials de narrativa oral al professor Antoni M. Penya, el qual inicià un treball de camp que el va dur a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/185190 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/185190 http://hdl.handle.net/10803/674127 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Contes populars Antropologia cultural Mallorca (Illes Balears) Tales Cultural anthropology Majorca (Balearic Islands) Peña Gilabert, Antoni Maria, 1863-1948 Lluís Salvador, arxiduc d'Àustria, 1847-1915 |
| Sumario: | [cat] El juny de 1894 l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, que havia treballat intensament en l’estudi de les illes Balears des d’un punt de vista antropològic, encarregà l’arreplega de materials de narrativa oral al professor Antoni M. Penya, el qual inicià un treball de camp que el va dur a recórrer l’illa per recollir de viva veu rondalles, llegendes i succeïts. Aquests materials foren redactats i lliurats a l’arxiduc mesos després. Lluís Salvador en va seleccionar 54 i els va fer traduir a l’alemany. El 1895 els publicà a Wüzburg en dos llibres, un en català de Mallorca i l’altre en alemany. L’edició alemanya portava un pròleg i un epíleg en el qual l’arxiduc exposava els seus objectius i els seus conceptes sobre rondallística. Tots els manuscrits restaren en un arxiu particular fins el 2010, quan van ser dipositats a l’arxiu del Consell Insular de Mallorca. La tesi reagrupa tota la col·lecció, la transcriu, en fa l’edició crítica i un estudi detallat tant del procés de recerca i edició com de cada una de les narracions. Per a la realització del treball s’ha dut a terme una extensa recerca basada en: la trajectòria històrica del folklore en català al s. XIX, -eperíode en el qual s’emmarca el corpus-; la vida i obra de l’arxiduc Lluís Salvador, el seu mètode de treball i les publicacions sobre les Balears que va editar; la vida i obra d’Antoni M. Penya; l’anàlisi des del punt de vista etnopoètic dels materials publicats i inèdits que formen el corpus Penya-Arxiduc —els textos folklòrics conservats, l’epistolari, les ressenyes, edicions i articles acadèmics que ha generat, els documents de camp, les referències i localització dels informants, etc.—. Les informacions obtingudes han permès la reconstrucció del corpus i del context en el qual es va recopilar i publicar parcialment. La col·lecció és una de les més destacables en llengua catalana, tant per la quantitat de materials, com per la varietat de gèneres i la qualitat de la redacció. És valuosa la fidelitat a l’oralitat i l’absència d’embelliment literari o de manipulació dels textos, com era usual a l’època. L’edició simultània en català de Mallorca i en alemany, és un fet singular, que possibilità la divulgació i valoració de la col·lecció. Encara avui, les edicions alemanya i en catalana són a l’abast del públic. El nostre treball de recuperació dels inèdits suma 115 relats a la col·lecció de 54 publicats inicialment, fins a un total de 169 narracions entre rondalles, llegendes i succeïts. A més, cataloga els relats segons els estàndards internacionals, posant-los a l’abast de la comunitat científica i del públic interessat. L’anàlisi dels textos ajuda a mostrar la visió del món que tenia la societat que els contava, i això ens aporta valuoses informacions referides a l’articulació de la vida social, el sistema de creences sobre el qual se sustentava, els valors que es transmetien, les jerarquies socials, la relació amb allò sobrenatural, etc. Hi trobem un ric imaginari d’éssers fantàstics vinculats a les diverses tradicions mediterrànies, personatges arquetípics, confluències d’elements cristians i pagans, etc. En conjunt, d’un banda amb la reunificació i l’edició dels textos publicats i inèdits enriquim notablement el cabal rondallístic en llengua catalana, fins i tot amb setze tipus mai no catalogats abans. De l’altra, amb el nostre estudi contribuïm a explicar com eren els processos de recerca de literatura popular el s. xix, quins objectius tenien, sobre quina base ideològica se sostenien i quina era la seva recepció i aportació a la cultura i a la societat. |
|---|