Zigots monopronucleats: origen, desenvolupament i constitució cromosòmica

L’observació de zigots amb un únic pronucli (PN) idos corpuscles polars (CP) en el moment de la valoració de la fecundació es dóna entre el 3%-6% deis oocits inseminats mitjanant injecció intracitoplasmatica d’un espermatozoide (ICSI). La incertesa sobre el destí que se’ls ha de donar fa necessari u...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Mateo Cuadros, Sílvi
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2018
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/461590
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/461590
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Zigot
Cigoto
Zygote
Monopronucleat
Monopronucleado
Monopronucleated
ICSI
Ciències Experimentals
576
Descrição
Resumo:L’observació de zigots amb un únic pronucli (PN) idos corpuscles polars (CP) en el moment de la valoració de la fecundació es dóna entre el 3%-6% deis oocits inseminats mitjanant injecció intracitoplasmatica d’un espermatozoide (ICSI). La incertesa sobre el destí que se’ls ha de donar fa necessari un estudi del potencial reproductiu que poden tenir els embrions que se’n deriven. Així mateix, cal coneixer els riscos que poden derivar de la seva utilització. Per aquestes raons,eltreball realitzat durant aquesta tesi doctoral ha estat centrat en l’estudi de la constitució cromosomica i el desenvolupament in vitro deis zigots monopronucleats (lPN) amb 2CP provinents d’ICSI. Els resultats obtinguts mostren que els embrions que provenen de zigots PN 2CP d’ICSI deriven majoritiiriament d’un procés de fecundació amb participació del material genetic de l’espermatozoi de. El major diametre de pronucli, observat en la majoria de zigots PN d’ICSI respecte als 2PN, es podria explicar per la formació d’un únic embolcall nuclear que englobés el material genetic, matern ipatern,en una sola estructura pronuclear, idonaria suport a la hipotesi de l’origen genetic biparental. No obstant, no es pot descartar que alguns embrions derivats de zigots monopronucleats d’ICSI presentin un genoma d’origen uniparental. Els zigots PN 2CP d’ICSI mostren una menor capacitat de desenvolupament in vitro respecte els 2PN 2CP d’ICSI,observant-se un alt percentatge d’embrions que aturen el seu desenvolupament en estadis primerencs. Les taxes de zigots monopronucleats que assoleixen l’estadi de blastocist varien entre el 3,4%- 28,9% essent inferiors a les observades en embrions derivats de zigots 2PN 2CP d’ICSI. L’estudi de la morfocinetica deis zigots monopronucleats d’ICSI ha mostrat diferencies en la cinetica de formació idesaparició del pronucli ien el retard de les primeres divisions embrionaries amb la deis embrions derivats de zigots 2PN. Malgrat tot, aquells zigots PN que formen blastocist tenen una cinetica similar a la deis blastocists provinents de zigots 2PN, excepte en el temps de compactació,que es veu retardat iperllongat. L’estudi de la constitució cromosomica deis embrions derivats de zigots PN 2CP d’ICSI ha demostrat que un alt percentatge d’aquests embrions són cromosomicament anormals, amb un elevat grau de mosaTcisme. Els percentatges d’aneuplo”idia més elevats han estat observats en aquells embrions que bloquegen el desenvolupament in vitro en estadis primerencs, mentre que aquells que assoleixen l’estadi de blastocist presenten un major percentatge d’euplo”idia. Els resultats obtinguts indiquen que els embrions derivats de zigots monopronucleats d’ICSI no han de ser mai la primera opció per a la transferencia. La publicació del naixement d’una nena sana provinent d’un zigot monopronucleat analitzat geneticament obre una alternativa quan no es disposa d’altres embrions viables provinents de zigots 2PN 2CP. En aquests casos,l’anl:tlisi genetic seria obligat. Per tal de millorar els resultats imaximitzar el cost-benefici de l’analisi, l’estudi genetic deis embrions derivats de zigots PN d’ICSI hauria de realitzar-se en estadi de blastocists mitjançant tecniques que permetin l’analisi de la dotació cromosomica i l’origen biparental. La transferencia d’aquests embrions només podria ser considerada després d’una informació exhaustiva deis riscos iun assessorament reproductiu acurat.

Registos relacionados