Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)

L’any 1971 Marià Manent, director literari d’Editorial Joventut, va encarregar al seu fill, Albert Manent, que corregís a fons la traducció de Josep Carner Alícia en terra de meravelles amb vista a publicar-ne la tercera edició, més de quaranta anys després que el 1930 hagués aparegut la segona. La...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Llobet Bruix, Alexis
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2014
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/133286
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/133286
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Josep Carner
Albert Manent
Alícia
Ciències Humanes
80
id ES_bad2908c7efaca8f1fcf1431e38f9921
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/133286
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)
title Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)
spellingShingle Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)
Llobet Bruix, Alexis
Josep Carner
Albert Manent
Alícia
Ciències Humanes
80
title_short Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)
title_full Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)
title_fullStr Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)
title_full_unstemmed Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)
title_sort Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)
dc.creator.none.fl_str_mv Llobet Bruix, Alexis
author Llobet Bruix, Alexis
author_facet Llobet Bruix, Alexis
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Bacardí, Montserrat
Segarra, Mila, 1950-
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana
dc.subject.none.fl_str_mv Josep Carner
Albert Manent
Alícia
Ciències Humanes
80
topic Josep Carner
Albert Manent
Alícia
Ciències Humanes
80
description L’any 1971 Marià Manent, director literari d’Editorial Joventut, va encarregar al seu fill, Albert Manent, que corregís a fons la traducció de Josep Carner Alícia en terra de meravelles amb vista a publicar-ne la tercera edició, més de quaranta anys després que el 1930 hagués aparegut la segona. La gran quantitat de canvis estilístics que afecten el model de llengua fan pensar que Marià i Albert Manent consideraven que els lectors dels setanta el podien trobar obsolet. Bàsicament, Carner va fer servir les traduccions (que la crítica coetània sempre va celebrar) de banc de proves lingüístic relacionat amb desenvolupar la prosa literària i implantar la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i per això hi feia anar unes formes i unes construccions força més “exuberants” que en la prosa de creació pròpia. Els escriptors posteriors, però, amb la normativa fixada, van mirar de reflectir una llengua més acostada a la parla, i el model de Carner va anar quedant arraconat. És en aquest context que hem de situar la correcció d’Albert Manent, deixeble d’Eduard Artells i Bartomeu Bardagí, dos dels estendards del model de llengua oficial que propugnava Ramon Aramon des de l’IEC. El propòsit manifest d’Albert Manent va consistir a “desbarroquitzar” l’Alícia carneriana; aquesta tesi examina les variants que hi va introduir, prova de detectar les pautes generals que va seguir i les contrasta amb els preceptes que preconitzaven els seus mestres.
publishDate 2014
dc.date.none.fl_str_mv 2014
2014
2016
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/133286
url http://hdl.handle.net/10803/133286
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 376 p.
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869417970590023680
spelling Albert Manent, corrector de Josep Carner. La tercera edició d’Alícia en terra de meravelles (1971)Llobet Bruix, AlexisJosep CarnerAlbert ManentAlíciaCiències Humanes80L’any 1971 Marià Manent, director literari d’Editorial Joventut, va encarregar al seu fill, Albert Manent, que corregís a fons la traducció de Josep Carner Alícia en terra de meravelles amb vista a publicar-ne la tercera edició, més de quaranta anys després que el 1930 hagués aparegut la segona. La gran quantitat de canvis estilístics que afecten el model de llengua fan pensar que Marià i Albert Manent consideraven que els lectors dels setanta el podien trobar obsolet. Bàsicament, Carner va fer servir les traduccions (que la crítica coetània sempre va celebrar) de banc de proves lingüístic relacionat amb desenvolupar la prosa literària i implantar la normativa de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i per això hi feia anar unes formes i unes construccions força més “exuberants” que en la prosa de creació pròpia. Els escriptors posteriors, però, amb la normativa fixada, van mirar de reflectir una llengua més acostada a la parla, i el model de Carner va anar quedant arraconat. És en aquest context que hem de situar la correcció d’Albert Manent, deixeble d’Eduard Artells i Bartomeu Bardagí, dos dels estendards del model de llengua oficial que propugnava Ramon Aramon des de l’IEC. El propòsit manifest d’Albert Manent va consistir a “desbarroquitzar” l’Alícia carneriana; aquesta tesi examina les variants que hi va introduir, prova de detectar les pautes generals que va seguir i les contrasta amb els preceptes que preconitzaven els seus mestres.In 1971 Marià Manent, poet and literary director of Editorial Joventut, asked his son, Albert Manent, to revise and edit the first Catalan translation of Lewis Carroll’s Alice’s adventures in Wonderland, made by the poet Josep Carner in the early 20’s. The great number of stylistic changes applied by Albert Manent seems to indicate, at least according to him and his father, that the language in Carner’s version had become old-fashioned in the 70’s. Carner’s translations, highly praised by the critics, were mainly intended to develop a new prose style, as a contribution to the process of establishing norms and standardizing the Catalan language which was being carried out by the Institut d’Estudis Catalans (IEC), the academy of Catalan language and culture. Therefore, Carner used a more coloured and inventive language in his translations than in his own creative work. When the Catalan standards by the IEC were fully implemented, writers tended to use a language closer to the one people spoke, and Carner’s more complex and elaborated style of prose was gradually discarded. Albert Manent himself points out, in an interview, that in his revision of Carner’s text he wanted to simplify that over elaborated language. The aim of this PhD dissertation is to study the types of amendments Albert Manent made, to find out the guidelines and criteria he followed and to reflect on how these fit into the norms and the language standards defended by the IEC at that time.Universitat Autònoma de BarcelonaBacardí, MontserratSegarra, Mila, 1950-Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filologia Catalana201420162014info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion376 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/133286TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/1332862026-06-14T12:46:07Z
score 15.301603