Análisis geomorfológico de la desembocadura del Guadalquivir: posibles influencias del cambio climático
A través d’un enfocament multidisciplinari, la recerca proposa una anàlisi dels possibles efectes que podria provocar l’augment del nivell del mar com a conseqüència del canvi climàtic. Es tria per a això una localització que ha experimentat transformacions extremes en els darrers 2.500 anys: la des...
| Autores: | , , , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/425844 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/425844 https://dx.doi.org/10.5821/ace.19.57.13348 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Climatic changes -- Spain Guadalquivir River (Spain) Andalusia (Spain) -- Maps Guadalquivir Climate change Ligustino Lake Tartessus Canvi climàtic Lago Ligustino Tartessos Cambio climático Tarteso Canvis climàtics -- Espanya Guadalquivir (Andalusia : Riu) Andalusia -- Mapes Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Degradació ambiental::Canvi climàtic |
| Sumario: | A través d’un enfocament multidisciplinari, la recerca proposa una anàlisi dels possibles efectes que podria provocar l’augment del nivell del mar com a conseqüència del canvi climàtic. Es tria per a això una localització que ha experimentat transformacions extremes en els darrers 2.500 anys: la desembocadura del Guadalquivir, al sud d’Espanya. S’hi estudien els factors que provoquen canvis en el nivell del mar i la seva relació amb l’acció humana. Des d’un punt de vista metodològic, s’inicia amb l’anàlisi dels estudis previs sobre les modificacions del nivell del mar i, més específicament, la transformació de la desembocadura del Guadalquivir des d’una gran badia en època tartèssia (segles IV a VI aC) fins al denominat Llac Ligustí en època romana, i la seva situació actual com a maresma. Les dades obtingudes, juntament amb les fonts escrites sobre la ciutat de Tartessos, es relacionen amb l’evolució del litoral a Sanlúcar de Barrameda, elaborant una representació de la desembocadura en els darrers tres segles. Això permet identificar les causes antròpiques que han provocat una gran transformació del seu litoral. Finalment, es conclouen les possibles conseqüències d’un ascens del nivell del mar, tant en la maresma, que amb la seva inundació podria recuperar la forma del Llac Ligustí, com en la ciutat de Sanlúcar de Barrameda. |
|---|