Al refugi, a l’edifici i a la intempèrie : quatre casos de reciclatge en l’arquitectura teatral
L’article es fixa en quatre casos de l’àrea de Barcelona d’edificis i equipaments culturals amb sala de teatre, que en el període dels darrers vint anys reciclen i rehabiliten antics locals ateneístics, associatius i expositius. Es proposa un primer estudi comparatiu entre ells, amb una anàlisi que...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/356780 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/356780 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Arquitectura teatral Reciclatge arquitectònic Patrimoni Restauració Obsolescència Sala Beckett L’Artesà del Prat Lleialtat Santsenca Teatre Lliure Teatres Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica |
| Resumo: | L’article es fixa en quatre casos de l’àrea de Barcelona d’edificis i equipaments culturals amb sala de teatre, que en el període dels darrers vint anys reciclen i rehabiliten antics locals ateneístics, associatius i expositius. Es proposa un primer estudi comparatiu entre ells, amb una anàlisi que es duu a terme tenint en compte el tractament en cada cas d’aspectes arquitectònics, urbanístics, patrimonials, artístics, normatius, participatius. L’anàlisi fa una primera avaluació del grau de complexitat assolible mitjançant la confluència dels diversos temes, escales i disciplines: de la ciutat a l’edifici, de l’edifici a l’escenari, de l’escenari a la sala d’assaig i l’obrador. S’ofereix així un ventall de respostes diverses a la qüestió de si aquesta complexitat i aquesta coherència multidisciplinària es poden programar, projectar i implementar, o bé és fruit d’una conjuntura fortuïta i excepcional. La metodologia de la recerca es basa en entrevistes als agents implicats (arquitectes, coordinadors, gestors i creadors), en el treball de camp als edificis estudiats, en la consulta dels projectes arquitectònics, i en la cerca en arxius i hemeroteca dels projectes i programes culturals d’entitats i col·lectius gestors. L’enfocament de la recerca es proposa posar en relació els àmbits al voltant de l’arquitectura original i els projectes, amb l’activitat teatral i el programa estètic i artístic. De la relació entre aquests àmbits, que té en compte la funció performativa de l’arquitectura, emergeixen matisos, reintepretacions i límits diversos pel que fa als temes de l’obsolescència, la restauració, la conservació i el patrimoni. |
|---|