Municipi, finances i elits locals en una ciutat catalana baixmedieval: Girona (1345-1445)
La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la fiscalitat en la societat d’una ciutat de la Catalunya baixmedieval, en especial de cara a la formació d’unes autèntiques elits locals. El cas d’estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada re...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/327319 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/327319 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Elits locals Social elites Élites sociales Finances municipals Municipal finances Finanzas municipales Corona d'Aragó Baixa Edat mitjana Late medieval Catalonia Catalunya bajomedieval Girona 1345-1445 93 |
| Sumario: | La present tesi doctoral es proposa analitzar els efectes que tingué la fiscalitat en la societat d’una ciutat de la Catalunya baixmedieval, en especial de cara a la formació d’unes autèntiques elits locals. El cas d’estudi escollit és Girona i el període, el comprès entre 1345 i 1445. Una vegada revisada i valorada la historiografia sobre el tema, el treball es divideix en dues grans parts. La primera s’ocupa de reconstruir la plataforma en la qual havien d’actuar aquestes presumptes elits. Així, descriu els elements bàsics (pressió fiscal, necessitats comunitàries, deute i estratègies en la gestió de recursos i impostos) que impulsaren la consolidació i l’evolució de l’administració local a Girona entre mitjan tres-cents i mitjan quatre-cents. També es fixa en l’organigrama d’aquesta administració des del punt de vista dels actors implicats. La segona part consisteix en una prosopografia dels protagonistes de tot el sistema. D’entrada, s’identifiquen les persones que participaren en el contínuum d'òrgans de govern locals exercint oficis. A continuació, es caracteritzen els que gestionaren la hisenda vinculada al municipi bé com a tresorers, bé en ocupacions temporals de cara a operacions econòmiques en benefici de la comunitat. Finalment, s’observen els que prengueren part en els negocis fiscals i financers lligats al municipi (el crèdit, l’arrendament d’impostos indirectes, els serveis financers i la provisió de vitualles i materials). En conjunt, aquesta tesi pretén aportar llum, és a dir, abonar hipòtesis, però alhora introduir matisos, entorn a l’existència, al principat de Catalunya als segles XIV i XV, d’unes elits locals les bases polítiques i econòmiques de les quals radicaven en bona part en les institucions municipals. |
|---|