Versicà, CD44 i àcid hialurònic en el melanoma humà i caní. Implicacions funcionals del complex
En la present tesi un dels primers objectius era caracteritzar el model caní per tal d'avaluar les seves similituds amb el melanoma humà. En aquest sentit, el primer que es va descriure va ser la caracterització de tres línies de melanoma caní (CML-1, CML-6M i CML-10c2) quant a l'expressió...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2004 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/3526 |
| Online Access: | http://www.tdx.cat/TDX-1010105-183346 http://hdl.handle.net/10803/3526 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | CD44 i àcid hialurònic Melanoma humà i caní Versicà Ciències de la Salut 619 |
| Summary: | En la present tesi un dels primers objectius era caracteritzar el model caní per tal d'avaluar les seves similituds amb el melanoma humà. En aquest sentit, el primer que es va descriure va ser la caracterització de tres línies de melanoma caní (CML-1, CML-6M i CML-10c2) quant a l'expressió de proteoglicans (PGs) i la seva resposta a factors de creixement. D'aquest objectiu en sortí el primer article (Am J Vet Res 2002; 63:1151-1158), on es conclou que el contingut de proteoglicans i la resposta al tractament de TGF- de les línies de melanoma caní CML-1 i CML-6M són similars als de les línies de melanoma humà indiferenciades. En canvi, la línia cel·lular CML-10c2 produeix una baixa quantitat de proteoglicans d'elevat pes molecular. Com que aquests PGs extracel·lulars estan involucrats en el control de l'adhesió, proliferació i migració, poden jugar un important rol en la progressió dels melanomes en el gos.<br/>En veure els resultats previs de la diferencial expressió de les isoformes de versicà en les diferents línies de melanoma humà (Touab et al., 2002) i caní (Serra et al., 2002) es decidí sobreexpressar la isoforma V3 (que no conté cadenes de glicosaminoglicans) a dues línies cel·lulars de melanoma humà i dues de melanoma caní, on una era indiferenciada i expressava les isoformes V0 i V1 de versicà, i l'altra era diferenciada i no expressava cap isoforma de versicà. Es va utilitzar el sistema de transfecció retroviral per la sobreexpressió de V3 i es van fer els corresponents controls amb el vector sol. El treball es centrà en l'estudi del complex format per àcid hialurònic (HA), CD44 i versicà. La sobreexpressió de V3 reduïa marcadament el creixement cel·lular, incrementava l'adhesió i migració cel·lulars sobre HA. Aquesta migració incrementada es bloquejava quan les cèl·lules eren pre-incubades amb HA soluble o amb anticossos bloquejants de CD44, suggerint que V3 actuava alterant la interacció de l'HA amb el CD44. Per últim, es van realitzar estudis tumorigènics d'aquestes línies. Els resultats inicials mostraren que els ratolins injectats amb les cèl·lules que sobreexpressaven V3 tenien unes latències més llargues que els animals control, resultat que coincideix amb el retard del creixement observat in vitro. A més, els tumors expressaven versicà, CD44 i HA de forma diferencial entre els animals injectats amb les cèl·lules control i els injectats amb les cèl·lules. D'aquests resultats en sorgeix el segon article (acceptat sota minor revisions). Aquest segon apartat del treball es complementa amb l'estudi de l'expressió i activitat de MMPs i d'integrines en aquestes línies cel·lulars, així com de l'estudi de la migració sobre col·lagen tipus I i l'estudi del cicle cel·lular i dels seus inhibidors. <br/>Per continuar l'estudi del gos com a model del melanoma humà, el treball es va centrar en la relació existent en el complex format per versicà, HA i CD44, el principal receptor de superfície cel·lular de l'HA i sovint sobreexpressat en les cèl·lules tumorals. D'aquest objectiu en sortí el tercer article (J Comp Pathol, 2004, 130: 171-180). Per l'estudi in vitro es van utilitzar les línies cel·lulars canines CML-1 i CML-10c2. CML-1 expressa CD44, HA i versicà, cosa que permet la formació d'una matriu pericel·lular abundant, mentre que no es veu en el cas de CML-10c2, la qual expressa CD44, però produeix molt menys HA i no expressa versicà. Es van utilitzar biòpsies canines per fer l'estudi immunohistopatològic de CD44. Es va veure que la seva expressió era més intensa en els melanomes malignes, on tendia a estar present a la perfèria del tumor, mentre que era homogènia en el cas dels melanocitomes. |
|---|