In vivo interactions between food availability and nanoparticles in Caenorhabditis elegans
Durant les darreres dècades, les nanopartícules (NP) s’han utilitzat en diversos camps, especialment en aplicacions mèdiques com ara medicaments, agents d’imatge i d’alliberament de fàrmacs. No obstant això, també es van plantejar preocupacions sobre les possibles reaccions adverses sobre la salut h...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671182 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671182 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Nanoparticules Nanoparticulas Nanoparticles C. Elegans Alimentació Alimentación Food Ciències Experimentals 6 |
| Sumario: | Durant les darreres dècades, les nanopartícules (NP) s’han utilitzat en diversos camps, especialment en aplicacions mèdiques com ara medicaments, agents d’imatge i d’alliberament de fàrmacs. No obstant això, també es van plantejar preocupacions sobre les possibles reaccions adverses sobre la salut humana. Així, s’han invertit esforços d’investigació a nivell global en la ciència dels materials i la biologia per determinar els mecanismes de la toxicitat de diferents NPs. En aquest treball de tesi, hem dedicat grans esforços a aplicar el (Caenorhabditis elegans) C. elegans com un organisme model robust i simple per a avaluacions de toxicitat de NPs. L’objectiu general d’aquesta tesi ha estat la interacció de l’alimentació dels cucs amb les NPs. En específic, les interaccions nano-bio entre nanopartícules d’òxid de ferro superparamagnètiques (SPION) o AuNPs de 10 nm en C. Elegans alimentats o no, així demostrar que aquest petit animal es pot utilitzar per estudiar els efectes alimentaris. En primer lloc, hem estudiat els efectes de la disponibilitat de menjar sobre les toxicitats induïdes per l’exposició de SPIONs després de 24 h (exposició aguda) o 72 h (exposició perllongada). Hem trobat que el menjar proporcionava certa protecció als C. elegans determinada per la supervivència i la reproducció. Els cucs en la condició d’exposició aguda van tenir una eficiència de captació de SPIONS més alta facilitada pel menjar en comparació amb la condició sense menjar. La utilització de la microspectroscòpia infraroig en el sincrotró (SR-μFTIR), ens va permetre demostrar que l’exposició llarga (24 h versus 4 h) i les altes concentracions d’SPIONs (500 µg/mL versus 100 µg/mL) indueixen un estrès oxidatiu més sever determinat per l’augment dels nivells d’oxidació dels lípids. En segon lloc, vam investigar les conseqüències de la ingesta de menjar sobre els cucs després de 24 h d’exposició a AuNPs de 10 nm. El paper protector del menjar es va identificar en la reducció dels efectes tòxics, com la supervivència i la reproducció. Utilitzant SR-μFTIR, vam trobar que les AuNPs de mida petita (10 nm versus 150 nm) o la exposició perllongada (24 h versus 4 h) provocaven un augment del nivell d’oxidació dels lípids que es relacionava amb les respostes a l’estrès oxidatiu. D’altra banda, vam avaluar preliminarment la possibilitat de realitzar la teràpia fototèrmica en cucs que contenien AuNPs de 150 nm. Hem trobat danys degut a la fotoablació a les zones d’irradiació làser dels cucs, cosa que suggereix que és possible utilitzar els cucs, però cal optimitzar els diversos paràmetres experimentals. Al final de la tesi, també presentem col·laboracions on vam realitzar experiments amb diferents nanomaterials com luteïna i MOFs (metal·lo-organic framework) i els vam avaluar en els C. elegans. Vam estudiar les propietats antioxidants de la luteïna en C. elegans models de malaltia associades al síndrome de Leigh i vam demostrar la possibilitat d’aplicar la microscòpia d’infraroig (SR-μFTIR) en aquests estudis. Així, també vam realitzar l’avaluació preliminar de la toxicitat de MOFs, MIL-127 i CS-MIL-127 recoberts de quitosà (CS). A més, hem investigat els efectes del recobriment de quitosà (CS) sobre la captació i eficiència d’excreció en els C. elegans . En resum, la disponibilitat d’aliments podria disminuir els efectes adversos, parcialment associats a l’estrès oxidatiu, induïts per SPION o AuNPs a C. elegans. També suggerim que els C. elegans tenen un gran potencial d’utilitzar-se com a model d’administració oral per diversos materials. A més, combinat amb altres tècniques avançades, podríem tenir una comprensió més general del mecanisme de toxicitat i ampliar la gamma d’aplicacions de tècniques de ciència de materials per a la investigació biològica. |
|---|