Estudio y valor pronóstico del estado de la microvasculatura coronaria en el síndrome de Takotsubo
La síndrome de Tako-Tsubo (STK) és una miocardiopatia aguda i transitòria, clàssicament considerada de bon pronòstic, i amb una ràpida recuperació de la funció ventricular. Tot i això, algunes sèries han reportat una morbimortalitat considerable en els pacients amb STK, fins i tot equiparable a la d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | tese |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositório: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691016 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/691016 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Microcirculació Microcirculation Microcirculación STK NH-Imrangio Takotsubo Ciències de la Salut 61 |
| Resumo: | La síndrome de Tako-Tsubo (STK) és una miocardiopatia aguda i transitòria, clàssicament considerada de bon pronòstic, i amb una ràpida recuperació de la funció ventricular. Tot i això, algunes sèries han reportat una morbimortalitat considerable en els pacients amb STK, fins i tot equiparable a la de les síndromes coronàries agudes (SCA). Tot i que l'etiopatogènia de l'STK no està completament definida, la toxicitat catecolaminèrgica i la disfunció microvascular coronària (CMD) han estat descrites com a dos dels principals mecanismes en aquesta entitat. Lestudi de l'estat de la microvasculatura coronària mitjançant paràmetres com l'índex de resistència microvascular (IMR) ha demostrat implicacions pronòstiques en pacients amb malaltia arterial coronària. Malgrat això, el seu ús en el dia a dia es troba limitat pels costos, la invasivitat i la necessitat d'usar un agent hiperèmic. Recentment s'ha validat un nou mètode no invasiu basat en la dinàmica de flux computacional (IMRangio) per a l'estudi de la funció microvascular coronària als SCA, fins i tot en condicions no hiperèmiques (NH-IMRangio). A través d'un compendi de publicacions, aquesta tesi doctoral descriu l'estat de les resistències microvasculars coronàries als pacients amb STK avaluades mitjançant el mètode NH-IMRangio, la seva associació amb les alteracions de la contractilitat ventricular esquerra i els biomarcadors cardíacs, així com la seva valor pronòstic en aquesta entitat. Al primer dels estudis publicats, es va avaluar l'estat de la microvasculatura coronària en els pacients amb STK mitjançant l'anàlisi del NH-IMRangio a les tres artèries coronàries epicàrdiques principals. Es va detectar una alta prevalença de CMD i una associació entre els valors de NH-IMRangio i els diferents patrons d'alteració de la contractilitat ventricular, així com amb el grau de disfunció ventricular i amb l'alliberament del pèptid NT-proBNP. Al segon dels estudis publicats, es van estudiar les implicacions pronòstiques del grau i l'extensió de la CMD avaluades mitjançant l'NH-IMRangio en els pacients amb STK. Es va observar que els pacients que presentaven valors més elevats de NH-IMRangio i aquells amb els tres territoris arterials coronaris amb un NH-IMRangio patològic, presentaven un pitjor pronòstic cardiovascular a l'any de seguiment. |
|---|