Caracterització estructural de pèptids dels dominis terminals de la histona H1
La histona H1 és una de les proteïnes que participen en la formació de la superestructura de la cromatina. Aquesta proteïna està formada per tres dominis: una regió globular central flanquejada per cues N- i C-terminals hidrofíliques i bàsiques, molt riques en lisina, alanina i prolina. <br/>M...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2001 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/3457 |
| Online Access: | http://www.tdx.cat/TDX-0806101-094649 http://hdl.handle.net/10803/3457 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Histona H1 Dominis terminals Estructura induïble Ciències Experimentals 577 |
| Summary: | La histona H1 és una de les proteïnes que participen en la formació de la superestructura de la cromatina. Aquesta proteïna està formada per tres dominis: una regió globular central flanquejada per cues N- i C-terminals hidrofíliques i bàsiques, molt riques en lisina, alanina i prolina. <br/>Mitjançant tècniques de dicroïsme circular (DC), ressonància magnètica nuclear de protó de doble dimensió (RMN-2D) i espectroscòpia d'infraroig (FTIR), s'ha estudiat l'estructura de pèptids dels dominis N- i C-terminals dels subtipus H1º i H1e en diverses condicions: en dissolució aquosa, en presència de 2,2,2-trifluoroetanol (TFE) i en presència de DNA.<br/>Els pèptids estudiats són: NH-1, de 20 residus, que correspon a tot el domini N-terminal de la H1º, idèntic en ratolí i humà, i NH-2 corresponent als residus 8-30 de la mateixa proteïna. CH-1 correspon als residus 99-121, inclosos en el domini C-terminal de la H1º, idèntics en ratolí i rata. NHe-1 correspon als residus 15-36 del domini N-terminal de la H1e de ratolí. <br/>Els estudis de DC i RMN-2D de protó revelen que cap dels pèptids de la histona H1 estudiats es troba estructurat de forma estable en dissolució aquosa. En 90% de TFE, en canvi, els quatre pèptids adquireixen un percentatge substancial d'estructura secundària, especialment hèlix a. <br/>Concretament, NHe-1 s'estructura en dues hèlixs a amfipàtiques separades per dues glicines. Aquest doblet de glicines defineix una zona flexible que provoca llibertat de moviments de les dues hèlixs.<br/>El domini N-terminal de la histona H1º, segons es desprèn dels nostres resultats amb NH-1 i NH-2, es troba desestructurat en la seva meitat N-terminal i del residu 11 al 23 s'estructura en una hèlix a.<br/>CH-1 s'estructura en una hèlix a amfipàtica del residu 100 al 116. Tanmateix, sembla que els primers 4 residus formen una hèlix 310. El motiu TPKK situat en l'extrem C-terminal s'estructura en un gir b/s. <br/>S'han estudiat els pèptids NH-1, NH-2 i CH-1 per FTIR. En dissolució aquosa, l'amida I dels tres pèptids presenta un component principal a 1641 cm-1, característic de pèptid desestructurat. En 90% de TFE, apareixen hèlixs i girs en proporcions que s'ajusten als resultats de RMN. També hem estudiat l'estructura dels pèptids units a DNA genòmic de ratolí i a DNAs repetitius com poli[dA-dT]·poli[dA-dT]. No s'observen diferències importants entre els diferents DNAs. A l'interaccionar amb el DNA, els pèptids s'estructuren en hèlix a amb uns percentatges molt semblants als observats en TFE. En el cas de CH-1, els components atribuïts al gir b/s i a hèlix 310 també apareixen en els espectres dels complexos amb DNA. <br/>En conclusió, el DNA indueix estructura secundària en regions dels dominis N- i C-terminals de la histona H1, concretament hèlixs a, hèlixs 310 i girs. El TFE revela aquesta estructura i permet el seu estudi a alta resolució. |
|---|