La explicación de la delincuencia en Barcelona
L'estudi espacial del delicte no és pas una disciplina recent; les seves arrels es remunten al segle XIX amb els pioners de l'Escola belga-francesa que van començar a explorar la distribució geogràfica del delicte i la relació amb diversos factors. Al llarg del temps, nombrosos investigado...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305016 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305016 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Criminologia espacial Spatial criminology Criminología espacial Teories ecològiques Ecological theories Teorías ecológicas Desorganització social Social disorganization Desorganización social Ciències Socials |
| Sumario: | L'estudi espacial del delicte no és pas una disciplina recent; les seves arrels es remunten al segle XIX amb els pioners de l'Escola belga-francesa que van començar a explorar la distribució geogràfica del delicte i la relació amb diversos factors. Al llarg del temps, nombrosos investigadors i corrents de pensament han aprofundit aquest camp, destacant especialment la contribució de l'Escola de Chicago. Aquest treball se centra en l'anàlisi del delicte a la ciutat de Barcelona (Espanya) en el context de dues de les teories més influents de la criminologia espacial: la teoria de la desorganització social (originària de l'Escola de Chicago) i la teoria de les activitats quotidianes (desenvolupada per Cohen i Felson). Tot i que l'estudi del delicte basat en aquestes teories no és nou, l'enfocament seguit en aquesta tesi ofereix innovacions significatives a la investigació criminològica. En primer lloc, combina ambdues teories de manera original, proporcionant una explicació i una anàlisi més completes des de la perspectiva de la criminologia espacial. Per això, s'han explorat nous indicadors (proxies) per als constructes de les teories criminològiques. Per exemple, es proposa una variable inèdita per mesurar la mobilitat poblacional d'un lloc, tenint en compte l'increment o el decrement de la població d'un any al següent, ajustat pel nombre de naixements i defuncions. En segon lloc, trenca amb la pràctica tradicional d'usar unitats d'anàlisi macro, com ara ciutats senceres o barris, optant en canvi per unitats més petites com seccions censals o segments de carrer. Aquest enfocament "small is better" s'alinea amb una perspectiva recent que ha estat poc explorada al sud d'Europa. Si bé hi ha estudis sobre el delicte a Barcelona basats en la teoria de la desorganització social, aquests s'han limitat al nivell de barri . A més a més, aquest estudi incorpora un factor que té un impacte particularment significatiu a Espanya: el turisme. A diferència d'altres països, el turisme a Espanya és un fenomen massiu, amb un nombre de turistes que gairebé duplica el d'habitants, cosa que pot influir notablement en la dinàmica delictiva. Metodològicament, aquest treball segueix un enfocament quantitatiu basat en una base de dades exhaustiva de delictes registrats a la ciutat de Barcelona. S'ha emprat una metodologia estadística adequada, basada en tècniques de regressió, per identificar patrons i relacions significatives entre les variables utilitzades com a proxies i la taxa delictiva. En resum, aquest treball no tan sols amplia el coneixement sobre la criminologia espacial a Barcelona, sinó que també aporta un enfocament nou i més detallat, considerant factors específics com el turisme, que són crucials per entendre la realitat delictiva en aquesta ciutat. |
|---|