| Sumario: | És un gran honor per a mi tenir l’oportunitat d’aquesta tribuna per reflexionar en veu alta, davant d’una audiència tan qualificada i amb tan alt grau de complicitat, sobre l’estat actual d’un espai de comunicació singular, el propi d’una llengua i cultura que en tots els fòrums del món s’etiqueta com l’espai del català. Ben plantats al mig de la segona dècada del s. xxi, confesso per endavant una convicció: o bé aconseguim (plegats) de situar en el mapa general de l’era digital un espai cultural de creació i de comunicació en català que pugui aspirar a ser conegut i reconegut com l’espai del català, o bé serem bandejats (plegats) de la història cultural en cosa de pocs anys. Em fa il·lusió de ser invitat a la Universitat d’Alacant perquè, a part de trobar-hi alguns col·legues i amics de fa anys, la veig com una universitat de frontera, especialment motivada per abordar els grans problemes de les fronteres —culturals, lingüístiques, polítiques— que ens planteja el món actual. Em sembla una universitat especialment ocupada i preocupada, des del punt de vista de la llengua i la cultura, en l’estudi i la reflexió sobre els candents problemes de contacte i de conflicte entre llengües, i especialment entre la llengua catalana i l’espanyola. Sé que ha estat pionera en algunes línies de treball, en aquest sentit, com va ser, per exemple, la creació d’InterNOSTRUM, el primer traductor automàtic castellà-català. El meu interès per participar en aquesta jornada és la vigència i actualitat de la problemàtica que s’hi vol abordar, amb dues taules rodones amb professionals i experts de la comunicació i dels mitjans al País Valencià, interessats especialment en la presència de la llengua en els vells i nous mitjans de comunicació valencians. L’accés i progressió del català en l’ecosistema valencià de comunicació ha estat també, de fa anys, una de les meves preocupacions com a ciutadà de l’espai del català i com a investigador acadèmic.
|
|---|
