Reticència vacunal en els professionals sanitaris de pediatria de Barcelona
Objectiu Conèixer la prevalença de reticència vacunal en el personal sanitari de pediatria dels centres d’atenció primària (CAP) de salut de Barcelona i identificar intervencions efectives per al seu abordatge entre el 2016 i el 2020. Metodologia Es van fer tres estudis. En el primer es va dissenyar...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690095 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690095 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Reticència vacunal Reticencia vacunal Vaccine hesitancy Professionals sanitaris Profesionales sanitarios Healthcare workers Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Objectiu Conèixer la prevalença de reticència vacunal en el personal sanitari de pediatria dels centres d’atenció primària (CAP) de salut de Barcelona i identificar intervencions efectives per al seu abordatge entre el 2016 i el 2020. Metodologia Es van fer tres estudis. En el primer es va dissenyar i validar un qüestionari per estimar la reticència vacunal i identificar els seus factors associats en els professionals sanitaris. Es va fer una validació de contingut mitjançant entrevista amb experts i pretest en la població diana; validació estructural mitjançant una anàlisi factorial exploratòria (AFE) i anàlisi de la consistència interna calculant l’alfa de Cronbach; i validació de constructe per contrast d’hipòtesis. Pel segon es va fer un estudi transversal i es van enquestar professionals sanitaris de pediatria dels CAP de Barcelona el 2016-2017. Es va mesurar la reticència vacunal a partir de la intenció de vacunar la pròpia descendència i es va recollir la percepció de risc, de benefici, creences i coneixements vers les vacunes. Es va fer una anàlisi bivariada i multivariada per identificar els factors associats a la reticència vacunal. El tercer va ser una revisió sistemàtica per identificar intervencions dirigides a professionals sanitaris per a l’abordatge de la reticència vacunal, comparades amb altres intervencions o sense comparació. Els resultats havien d’estar relacionats amb la reticència vacunal o l’acceptació de la vacunació. La cerca es va fer el gener del 2019 i el gener del 2022. Es va fer una síntesi narrativa dels resultats. Resultats El qüestionari final consta de cinc apartats: dades sociodemogràfiques, actitud, afirmacions sobre creences i coneixements, intenció de vacunar, autoeficàcia i atenció a famílies reticents. Mitjançant l’AFE es van identificar dos factors en les afirmacions: ‘creences’ i ‘confiança’ amb un alfa de Cronbach de 0,78 i 0,71, respectivament. En la validació de constructe l’anàlisi bivariada va mostrar una associació significativa entre la reticència vacunal i els factors identificats a l’AFE. Es van enquestar 277 (81%) professionals de pediatria de 40 CAP de Barcelona. La prevalença de reticència vacunal va ser del 25,6%; la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH) i l’antivaricel·losa són les que van generar més dubtes. El factor més associat a la reticència va ser la professió, essent infermeria qui més dubte tenia. En la revisió sistemàtica es van incloure 35 articles. Dotze eren aleatoritzats i 23 pre-post. Les intervencions formatives que abordaven diferents components eren més efectives. Les intervencions sobre les habilitats comunicatives van millorar l’autoeficàcia dels professionals i les cobertures vacunals. Les mixtes van millorar les cobertures vacunals. El risc de biaix va ser alt en 14 estudis. Conclusions El qüestionari elaborat en aquest estudi és de fàcil aplicació i permet monitorar tant la reticència vacunal com els factors que hi estan associats. Té una bona consistència interna, validesa estructural i validesa de constructe. El 25,6% dels professionals tenen dubtes amb almenys una vacuna del calendari essent la vacuna VPH i l’antivaricel·losa les que generaren més dubtes. Les intervencions que utilitzen més d’una estratègia i aborden diversos components són més efectives. |
|---|