| Sumario: | El propòsit de la tesi és llegir el pensament kierkegaardià des de la noció filosòfica de límit com a clau hermenèutica per a entendre'n tant el contingut com la forma. És des d'aquesta noció, fonamentalment definida per Kant des de la "frontera [Grenze]" de la raó i radicalment criticada per Hegel des del "moviment negatiu" de tota dialèctica, que Kierkegaard és vist com un pensador que, ultra assenyalar una infranquejable frontera entre la filosofia i el cristianisme, el que fa és esdevenir-la ell mateix. El que mirarem de mostrar, doncs, és com Kierkegaard, precisament pel fet de ser religiós, escenifica el límit de la filosofia en el propi discurs i crea, així, un nou estil de filosofar, que ja no consisteix a "conèixer" el límit, cosa que sempre ha intentat de fer la filosofia, sinó, més aviat, a reconèixer-lo i il·luminar-lo negativament. Amb els conceptes de paradoxa, pecat i silenci, el nostre estudi recorrerà els moments liminars de l'obra kierkegaardiana en cerca d'una negativitat que, així com la de la ironia socràtica, ja no és demarcada o assumida pel pensament sinó en la qual és "crucificat" el pensament mateix. La creu, com a símbol de la religió cristiana, esdevé així el camí i meta de tota relació amb el límit, en quant restricció i transició alhora d'una contradicció que és la pròpia de l'ésser humà, síntesi de finitud i d'infinitud, necessitat i possibilitat, temporalitat i eternitat. La passió per la veritat, en la qual Kierkegaard articula tota la seva obra és, així, la pròpia passió i mort de la raó en la creu de la incomprensió de la paradoxa (el Déuhome) i tota l'activitat com a escriptor del pensador danès consisteix a fer-la avinent, a patir-la en el text dels seus múltiples escrits i a fer-la patir en l'existència del seu eventual lector. El pathos del límit com a concepte existencial i textual alhora obre així un nou àmbit en la preocupació filosòfica del límit i ajuda a reconsiderar la figura de Kierkegaard més enllà de l'antihegelià o el pare del existencialisme de la història de la filosofia, per tal d'entendre'l com a filòsof amb veu pròpia, com a pensador fronterer
|
|---|
