Alteraciones biomoleculares en la matriz extracelular en el paciente con obesidad

Actualment es desconeix el paper que juguen les alteracions en la remodelació de la matriu extracel·lular (MEC) dels diferents teixits adiposos en l'obesitat i les comorbiditats associades, així com en la resposta a la cirurgia bariàtrica (CB). Així mateix, es desconeix la potencial contribució...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Gil Barrionuevo, Esther
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:300987
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/300987
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Obesitat
Obesity
Obesidad
Matriu extracel·lular
Extracellular matrix
Matriz extracelular
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:Actualment es desconeix el paper que juguen les alteracions en la remodelació de la matriu extracel·lular (MEC) dels diferents teixits adiposos en l'obesitat i les comorbiditats associades, així com en la resposta a la cirurgia bariàtrica (CB). Així mateix, es desconeix la potencial contribució a aquest fenomen de les cèl·lules mesotelials presents al peritoneu. L'objectiu d'aquest estudi va ser analitzar el perfil transcripcional dels gens relacionats amb la MEC al teixit adipós mesentèric (TAM), el teixit adipós epiploic (TAE), el teixit adipós subcutani (TAS) i el teixit peritoneal (TP) i la seva relació amb diferents variables clíniques. Es va dissenyar un estudi observacional prospectiu de tipus cas-control amb un grup de pacients amb obesitat intervinguts de CB i un grup de controls sense obesitat intervinguts de colecistectomia electiva, obtenint-se intraoperatòriament mostres dels quatre teixits (TAM, TAE, TAS i TP). Posteriorment, es va fer una anàlisi d'expressió diferencial mitjançant microarrays i es van seleccionar els gens relacionats amb la MEC diferencialment expressats entre grups a cada teixit. Després d'una anàlisi d'enriquiment funcional, es van seleccionar els gens més representatius i, en un subgrup de pacients i controls, es van validar les diferències d'expressió mitjançant la reacció en cadena de la polimerasa quantitativa en temps real (RT-qPCR). Finalment, es va analitzar la relació entre els nivells d'expressió dels gens seleccionats i diferents variables clíniques basals d'aquest subgrup de pacients i controls, així com l'evolució ponderal i metabòlica als 12 mesos de la CB del subgrup pacients. Entre el gener del 2017 i el maig del 2019, es van obtenir les mostres tissulars en el grup de pacients (n=30) i el grup de controls (n=13). L'anàlisi d'expressió diferencial mitjançant microarrays va objectivar una sobreexpressió de gens relacionats amb la MEC al grup de pacients amb obesitat respecte al grup control als quatre teixits estudiats. Tot i això, les diferències en el TAS van ser considerablement menys notables. L'anàlisi d'enriquiment funcional va mostrar també un menor nombre de categories funcionals enriquides relacionades amb la MEC al TAS en comparació amb la resta de teixits. Posteriorment, es van seleccionar 11 gens representatius dels processos enriquits (VCAN, PRG4, SRGN, S100A8, CRISPLD2, THBS1, ADAMTS1, ADAMTS4, ADAMTS9, MMP19 i HAS1) i es van validar els resultats d'expressió diferencial mitjançant RT-qPCR. La sobreexpressió en TAM i TAE de quatre dels gens seleccionats a l'anàlisi d'enriquiment funcional (HAS1, ADAMTS4, THBS1 i S100A8) es va associar amb l'obesitat i la insulinoresistència en el moment de la intervenció. HOMA-IR també es va correlacionar amb l'expressió de HAS1, THBS1, VCAN i S100A8 al TAE i ADAMTS1, ADAMTS4 i THBS1 al TP. No es van identificar relacions consistents entre lexpressió dels gens analitzats i la presència de HTA i DLP en el moment de la intervenció. L'expressió al TAS tampoc no va mostrar relacions destacables. Respecte a la relació de l'expressió gènica i l'evolució als 12 mesos de la CB, es va trobar una correlació entre la disminució de l'HOMA-IR i la sobreexpressió d'ADAMTS9 al TAM i THBS1 al TAE. Els canvis en el perfil lipídic als 12 mesos de la CB també es van correlacionar amb l'expressió d'alguns dels gens seleccionats (ADAMTS4 i PRG4 al TAS, VCAN al TAM i CRISPL2, ADAMTS4 i VCAN al TP). No es van identificar correlacions entre l'expressió dels gens analitzats i l'evolució ponderal. Els nostres resultats apunten a una relació entre l'obesitat, la resistència insulínica i la sobreexpressió de gens relacionats amb la MEC als teixits viscerals analitzats, destacant la possible contribució del TAM i les cèl·lules mesotelials a la desregulació metabòlica en l'obesitat.