Epidemiology of taeniosis and cysticercosis in Europe
Taenia solium i Taenia saginata són dos paràsits zoonòtics que causen teniasi en persones (hoste definitiu) i cisticercosi en porcí i boví (hoste intermediari), respectivament. A Europa, T. saginata ha estat present durant segles, tanmateix hi ha poca informació sobre l'ocurrència i impacte d&#...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:202114 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/202114 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Epidemiologia Cisticercosi Teniasi |
| Sumario: | Taenia solium i Taenia saginata són dos paràsits zoonòtics que causen teniasi en persones (hoste definitiu) i cisticercosi en porcí i boví (hoste intermediari), respectivament. A Europa, T. saginata ha estat present durant segles, tanmateix hi ha poca informació sobre l'ocurrència i impacte d'aquest agent zoonòtic. T. solium es considera absent a Europa però les dades existents sobre aquest paràsit són escasses. En conseqüència, les dades sobre la incidència i prevalença de T. saginata i T. solium en persones i animals a Europa són incompletes i es troben fragmentades. En aquest context, la present tesi va tenir per objectiu general avançar en el coneixement de l'epidemiologia de T. saginata i T. solium a Europa. L'estudi I d'aquesta tesi va consistir en una revisió sistemàtica d'estudis publicats entre 1990 i 2014 que va tenir com a objectiu compilar el coneixement actual sobre l'epidemiologia, impacte i control de la cisticercosi bovina a Europa. Els resultats d'aquest estudi van indicar que existeix una mancança de dades epidemiològiques completes i actualitzades en la majoria de països, especialment en els països de l'Est d'Europa. A més a més, es va concloure que la falta d'informació epidemiològica limita el desenvolupament d'estratègies de vigilància basades en risc i es va recomanar la realització d'estudis de factors de risc per guiar aquestes estratègies. En l'estudi II es va actualitzar el coneixement de l'epidemiologia de T. saginata i T. solium en persones i animals a Europa Occidental a través d'una revisió sistemàtica de literatura científica i grisa publicada entre 1990 i 2015. Igualment, es va realitzar una cerca de dades sobre casos a través d'experts locals en els diferents països. Els resultats van indicar que és necessari millorar tant la detecció com la notificació de les teniasis humanes a Europa Occidental. A més a més, es van identificar casos de persones portadores de la forma adulta de T. solium, casos de cisticercosi humana sospitosos de ser autòctons i casos de T. solium en porcí sense confirmació molecular. Aquestes troballes, juntament amb un augment de la migració des d'àrees on T. solium és endèmic, podrien constituir un risc per a la salut pública i mereixen una major atenció. A més a més, aquest estudi va concloure que els casos sospitosos de T. solium en porcs haurien de confirmar-se amb tècniques moleculars, que tant les teniasis com la cisticercosi humana haurien de ser notificables i que s'hauria de millora la vigilància i notificació en animals. L'estudi III va tenir com a objectiu estimar la prevalença i distribució espacial de la cisticercosi bovina (2008-2015) i l'impacte de T. saginata en sanitat animal i humana (2013-2015) en el nord-est d'Espanya (Catalunya). Durant 2008-2015 es va detectar una prevalença a escorxador de 0.010%. A partir dels registres de moviments de bovins es va identificar el lloc on els animals s'haurien infectat amb una major probabilitat i es va investigar la seva distribució espacial. Tenint en compte la granja on la infecció s'hauria produït amb més probabilitat, es van detectar dos conglomerats. El nombre de pacients amb diagnòstic de teniasi en atenció primària durant 2013-2016 va ser petit (41-63/any) suggerint que el risc en salut pública de T. saginata en l'àrea d'estudi és baix. L'impacte econòmic de T. saginata a Catalunya durant 2013-2015 es va calcular considerant els costos de la inspecció postmortem, les pèrdues causades pel decomís i congelació de canals i els costos associats a casos de teniasis. Els resultats obtinguts van indicar que l'impacte econòmic de T. saginata s'atribueix principalment a la inspecció postmortem i que el desenvolupament d'estratègies de vigilància basades en risc podria ser útil per reduir aquest cost. Els resultats també van evidenciar la importància de tenir en compte la traçabilitat dels animals per al desenvolupament d'aquesta estratègia. |
|---|