Los deberes fiduciarios de los administradores de sociedades de capital tras la Ley 31/2014, para la mejora del gobierno corporativo
La posició de l'administrador de societats de capital després de la modificació que la Llei 31/2014, de 3 de desembre, per a la millora de el govern corporatiu, ha emprès en el capítol III del títol VI de la Llei de Societats de Capital, ve determinada per un cos estatutari de deures fiduciaris...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670049 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670049 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Govern corporatiu Administradors de societats Deures fiduciaris Gobierno corporativo Administradores sociales Deberes fiduciarios Corporate governance Company administrators Fiduciary duties Ciències Socials i jurídiques 34 346 347 349 |
| Sumario: | La posició de l'administrador de societats de capital després de la modificació que la Llei 31/2014, de 3 de desembre, per a la millora de el govern corporatiu, ha emprès en el capítol III del títol VI de la Llei de Societats de Capital, ve determinada per un cos estatutari de deures fiduciaris que caracteritza la gestió societària com una professió que imposa un necessari contingut i dedicació funcional, una observança de l'escenari normatiu -directa o indirecta-, i una aplicació a la gestió social alineada a l'interès social amb diligència general, bona fe i lleialtat corporativa. La delimitació funcional de la figura de l'administrador social ocupa un destacadíssim lloc en el moviment de Corporate Governance. La relació que uneix l'administrador amb la societat s'emmarca dins de les relacions representatives de gestió i es caracteritza pel seu caràcter fiduciari, atípic, bilateral, consensual, onerós i obligatori. L'alineament únic i exclusiu amb l'interès social aporta l'element fiduciari que fonamenta la relació gestora i causalitza tot el cos prestacional. En aquest escenari relacional, la Llei 31/2014 ha delimitat i precisat el marc conductual del gestor social sobre els dos deures tradicionalment lligats a la relació fiduciària d'administració societària: el deure de diligència i el deure de lleialtat. El primer, funcional i dispositiu, imposa un judici tècnic. El segon, disfuncional e imperatiu, imposa un judici ètic o axiològic. En el present treball s'analitza la posició nuclear d'administrador de societats en el moviment de govern corporatiu, la relació fiduciària de gestió representativa de l'administrador amb la societat, els deures fiduciaris que de la mateixa emanen i els efectes e instruments que ofereix l'ordenament en cas d'infracció dels deures fiduciaris pel gestor social. |
|---|