Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor

Des del punt de vista evolutiu, es considera que les persones, els Homo sapiens, disposem de dues adaptacions biològiques crucials per a la supervivència: la capacitat del cervell per adquirir aprenentatges nous tota la vida mitjançant la plasticitat neuronal, la qual cosa ens permet adaptar-nos a s...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Bueno i Torrens, David, 1965-
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/204181
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/204181
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Neurones mirall
Aprenentatge
Psicologia de l'aprenentatge
Cervell
Mirror neurons
Learning
Psychology of learning
Brain
id ES_b73f8eecb95debbc86c807e37772df60
oai_identifier_str oai:diposit.ub.edu:2445/204181
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millorBueno i Torrens, David, 1965-Neurones mirallAprenentatgePsicologia de l'aprenentatgeCervellMirror neuronsLearningPsychology of learningBrainDes del punt de vista evolutiu, es considera que les persones, els Homo sapiens, disposem de dues adaptacions biològiques crucials per a la supervivència: la capacitat del cervell per adquirir aprenentatges nous tota la vida mitjançant la plasticitat neuronal, la qual cosa ens permet adaptar-nos a situacions noves i canviants, i una enorme capacitat de socialització que incrementa la fortalesa del conjunt gràcies al suport que ens podem donar els uns als altres. Totes dues característiques han estat afavorides per la selecció natural com a mecanismes de supervivència en el nostre llinatge i tenen, per tant, una base biològica i genètica. En l'àmbit educatiu, fa temps que es fan estudis neurocientífics per comprovar la validesa i, sobretot, l'adaptació de les propostes pedagògiques més habituals al funcionament del cervell des d'un vessant científic. No es tracta d'establir una nova pedagogia mitjançant el que comunament s'anomena neuroeducació -la utilització dels coneixements i les descobertes en neurociència en el camp de l'educació-, sinó d'enfortir les propostes pedagògiques des d'unes aportacions acadèmiques complementàries. Dos dels aspectes que destaquen en aquests treballs són, precisament, la plasticitat neuronal que permet adquirir coneixements nous i la importància dels aprenentatges socials, com a espècie social que som. En aquest context, la neurocientífica i psicòloga Sara De Felice i els seus col·laboradors, del University College de Londres i la Universitat de Kent, han publicat un estudi a la revista Philosophical Transactions B que permet explicar per què, tot i que aprenem moltes coses de les altres persones, aprenem molt millor quan ho fem amb altres persones. És a dir, de manera social o col·laborativa.Edició de Premsa Periòdica Ara2023info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/2445/204181Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)reponame:Dipòsit Digital de la UBinstname:Universidad de BarcelonaCatalánReproducció del document publicat a:Diari Ara, 2023, p. 28-28(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2023info:eu-repo/semantics/openAccessoai:diposit.ub.edu:2445/2041812026-05-27T06:46:51Z
dc.title.none.fl_str_mv Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor
title Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor
spellingShingle Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor
Bueno i Torrens, David, 1965-
Neurones mirall
Aprenentatge
Psicologia de l'aprenentatge
Cervell
Mirror neurons
Learning
Psychology of learning
Brain
title_short Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor
title_full Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor
title_fullStr Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor
title_full_unstemmed Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor
title_sort Aprendre dels altres és bo, però aprendre amb els altres és millor
dc.creator.none.fl_str_mv Bueno i Torrens, David, 1965-
author Bueno i Torrens, David, 1965-
author_facet Bueno i Torrens, David, 1965-
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Neurones mirall
Aprenentatge
Psicologia de l'aprenentatge
Cervell
Mirror neurons
Learning
Psychology of learning
Brain
topic Neurones mirall
Aprenentatge
Psicologia de l'aprenentatge
Cervell
Mirror neurons
Learning
Psychology of learning
Brain
description Des del punt de vista evolutiu, es considera que les persones, els Homo sapiens, disposem de dues adaptacions biològiques crucials per a la supervivència: la capacitat del cervell per adquirir aprenentatges nous tota la vida mitjançant la plasticitat neuronal, la qual cosa ens permet adaptar-nos a situacions noves i canviants, i una enorme capacitat de socialització que incrementa la fortalesa del conjunt gràcies al suport que ens podem donar els uns als altres. Totes dues característiques han estat afavorides per la selecció natural com a mecanismes de supervivència en el nostre llinatge i tenen, per tant, una base biològica i genètica. En l'àmbit educatiu, fa temps que es fan estudis neurocientífics per comprovar la validesa i, sobretot, l'adaptació de les propostes pedagògiques més habituals al funcionament del cervell des d'un vessant científic. No es tracta d'establir una nova pedagogia mitjançant el que comunament s'anomena neuroeducació -la utilització dels coneixements i les descobertes en neurociència en el camp de l'educació-, sinó d'enfortir les propostes pedagògiques des d'unes aportacions acadèmiques complementàries. Dos dels aspectes que destaquen en aquests treballs són, precisament, la plasticitat neuronal que permet adquirir coneixements nous i la importància dels aprenentatges socials, com a espècie social que som. En aquest context, la neurocientífica i psicòloga Sara De Felice i els seus col·laboradors, del University College de Londres i la Universitat de Kent, han publicat un estudi a la revista Philosophical Transactions B que permet explicar per què, tot i que aprenem moltes coses de les altres persones, aprenem molt millor quan ho fem amb altres persones. És a dir, de manera social o col·laborativa.
publishDate 2023
dc.date.none.fl_str_mv 2023
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format article
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv https://hdl.handle.net/2445/204181
url https://hdl.handle.net/2445/204181
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.relation.none.fl_str_mv Reproducció del document publicat a:
Diari Ara, 2023, p. 28-28
dc.rights.none.fl_str_mv (c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2023
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv (c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2023
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Edició de Premsa Periòdica Ara
publisher.none.fl_str_mv Edició de Premsa Periòdica Ara
dc.source.none.fl_str_mv Divulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)
reponame:Dipòsit Digital de la UB
instname:Universidad de Barcelona
instname_str Universidad de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de la UB
collection Dipòsit Digital de la UB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869417513374187520
score 15,300724

Similares en LA Referencia