Carbon export from the upper water column of the polar oceans by using natural radionuclides

Els oceans Àrtic i Austral representen el 20-35% de l'absorció oceànica global de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Aquesta absorció és en part causada per la bomba biològica a través de la fixació de CO2 a la superfície de l'oceà i la transferència d'una fracció de la matèria orgàn...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Roca-Martí, Montserrat|||0000-0002-4719-9358
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:187321
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/187321
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Anhídrid carbònic
Anhídrid carbònic atmosfèric
Radionuclis
Descripción
Sumario:Els oceans Àrtic i Austral representen el 20-35% de l'absorció oceànica global de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric. Aquesta absorció és en part causada per la bomba biològica a través de la fixació de CO2 a la superfície de l'oceà i la transferència d'una fracció de la matèria orgànica a aigües profundes. Un dels majors reptes de la investigació polar és pronosticar els efectes del canvi climàtic sobre el funcionament de l'ecosistema marí i la captació de carboni a altes latituds. La poca informació existent sobre la dinàmica dels ecosistemes àrtic i antàrtic, la rapidesa dels efectes del canvi climàtic en els sistemes marins polars, a més de la seva rellevància en el cicle global del carboni han motivat aquesta tesi. L'objectiu d'aquest treball és contribuir al coneixement dels fluxos d'exportació de partícules i de carboni associats a la bomba biològica i dels processos que controlen aquests fluxos a la capa superficial de la columna d'aigua dels oceans polars. Els dos parells de radionúclids 234Th/238U i 210Po/210Pb s'han utilitzat en tres estudis en combinació amb altres tècniques que ofereixen informació complementària sobre paràmetres d'interès ecològic i exportació de partícules. En primer lloc, l'exportació de carboni orgànic particulat (COP) es va quantificar durant el declivi d'una floració massiva de diatomees al sector Atlàntic de l'oceà Austral a l'estiu de 2012. Els fluxos de COP mesurats a 100 m van ser elevats: 26 ± 15 mmol C m-2 d-1, de mitjana. Aquests resultats són comparables a altres estudis de floracions fitoplanctòniques en etapes tardanes a l'oceà Austral. Tot i així, l'eficiència d'exportació va ser generalment baixa: només 50% respecte el 210Pb) des de la superfície als 200 m a les plataformes, però també sorprenentment a les conques. Els dèficits de 210Po van ser especialment pronunciats a la conca de Makarov, on la PPN anual va ser tres vegades superior que a la conca eurasiàtica i va estar dominada per diatomees. Aquesta observació, paral·lelament als resultats del 2012, indica que les diatomees podrien tenir un paper més important en la producció i exportació de carboni orgànic al centre de l'Àrtic del que ens pensàvem fins ara.