Numerus et ars en San Agustín. Un análisis hermenéutico de sus textos filosóficos
Aquesta investigació analitza i interpreta els conceptes de numerus et ars als textos filosòfics del jove intel·lectual, Agustí de Tagaste (354–430). L’objectiu és descubrir el sentit de numerus, amb vista a la constitució de l’ars als tractats filosòfics agustinians. Aquesta análisis es va realitza...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/693592 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/693592 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Ars Numerus Sant Agustí Sain Augustine San Agustín Ciències Humanes 10 |
| Resumo: | Aquesta investigació analitza i interpreta els conceptes de numerus et ars als textos filosòfics del jove intel·lectual, Agustí de Tagaste (354–430). L’objectiu és descubrir el sentit de numerus, amb vista a la constitució de l’ars als tractats filosòfics agustinians. Aquesta análisis es va realitzar establint vincles amb les influències contextuals, fent una lectura transversal d’aquests termes, respectant l’ordre cronològic dels escrits, des del 386 fins al 391. A l’hora d’investigar la problemática del numerus en Agustí, cal tenir en compte l’abast de les influències pitagòriques, platòniques i varronianes, per descubrir el sentit del numerus en ordre a la constitució de l’ars. L’estudi és de tipus qualitatiu perquè descriu la realitat tal com és i, sense manipular variables, s’analitzen i interpreten. La tècnica utilitzada es l’anàlisi de contingut. El mètode és l’hermenèutic, que consisteix a desvelar el que s’amaga en el llenguatge escrit, per mitjà de la lectura, anàlisi i interpretació de textos. Com a eines, utilitzem un manual de codificació de dades, fitxes de text i fitxes de resum. Els materials, objecte d’aquest estudi, inclouen els diàlegs de Cassiciacum, de Milà, de Roma, alguns escrits al nord de l’Àfrica i, també, literatura especialitzada relacionada amb el tema. Allò més singular de la filosofia del numerus agustinià rau en establir graons cap a la trascendència. La raó, que és subjecte de les arts (graons cap a la veritat), es descobreix indèntica al numerus. Les manifestacions raonables tenen el numerus com a artífex, d’aquí la simbiosi numerus et ars, perquè, sense numerus no hi ha ars (Lib. arb. II, 16, 42). Per tant, el nunerus, com artífex de tot i indicador de la veritat, és el codi filosòfic que la raó aconsegueix interpretar perquè numerus et ratio tenen com a prototip la Unitat Perefecta. El numerus, de forma pedagògica, condueix la raò cap a la trascendència, és a dir, de la multiplicitat a la unitat, de la física a la metafísica i del sensible a l’intel·ligible, on regna la veritat, l’ésser, la bellesa i el bé. |
|---|