La població nonagenària a les Illes Balears: una aproximació estadística
[cat] Els nonagenaris són el col·lectiu humà que ha superat un llindar important: la barrera dels noranta anys. Els noranta anys són una frontera biològica que a l’espècie humana es presenta com l’asímptota matemàtica de l’esperança de vida. L’esperança de vida, tant per als homes...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de las Islas Baleares |
| Repositorio: | Biblioteca Digital de les Illes Balears |
| OAI Identifier: | anuariEnvelliment:2012_anuari_envelliment_p049 |
| Acceso en línea: | http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariEnvelliment/index/assoc/2012_anu/ari_enve.dir/2012_anuari_envelliment_p049.pdf http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariEnvelliment/document/2012_anuari_envelliment_p049 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Older people Spain Balearic Islands Social sciences |
| Sumario: | [cat] Els nonagenaris són el col·lectiu humà que ha superat un llindar important: la barrera dels noranta anys. Els noranta anys són una frontera biològica que a l’espècie humana es presenta com l’asímptota matemàtica de l’esperança de vida. L’esperança de vida, tant per als homes com per a les dones, s’ha incrementat espectacularment al llarg del segle XX. I aquesta tendència continua, amb una progressió lògicament més lenta, en aquests primers anys del segle XXI, tot i que la frontera dels noranta anys se’ns dibuixa com un límit estadístic mitjà difícil de superar. Tot i així, són de cada cop més freqüents els casos de persones que superen aquesta barrera. Les edats avançades accentuen els problemes de salut i fan que les situacions de dependència s’incrementin. Moltes són les persones grans que viuen aquesta etapa de vida amb problemes de salut, econòmics i/o de relacions socials. Altres, afortunadament i de cada cop més, ho fan ben allunyats dels clixés clàssics d’una senectut decrèpita i inactiva, ben al contrari, entre els nonagenaris són molts els que, gràcies a factors hereditaris, uns hàbits de vida adequats, un entorn social i familiar acollidor i una psicologia activa i optimista afronten aquesta etapa amb plenitud, amb projectes i perspectives de futur i són capaços, fins i tot, de tenir la força suficient per llançar propostes tendents a dinamitzar la societat i intentar assolir un món més bo. Aquest article vol presentar algunes dades estadístiques que ens ajudin a reflexionar sobre la importància d’aquest col·lectiu, de vegades ocult, de la nostra societat. |
|---|