Metafísica, realitat, horror. Pensar la matèria, especular sobre l'absolut i topar-se amb l'espant en la nova filosofia inhumana
La filosofia moderna i postmoderna han fet impossible pensar l'absolut metafísic: han barrat l'accés a la realitat tal com és i a la cosa en sí mateixa. La ciència contemporània, al seu torn, sembla com si s'hagués aliat amb la filosofia, desdibuixant les determinacions de la matèria,...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/135627 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10609/135627 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | realisme especulatiu metafísica horror materialisme antropocentrisme speculative realism metaphysics materialism anthropocentrism realismo especulativo materialismo antropocentrismo Philosophy, Modern -- TFM Filosofia moderna -- TFM Filosofía moderna -- TFM |
| Sumario: | La filosofia moderna i postmoderna han fet impossible pensar l'absolut metafísic: han barrat l'accés a la realitat tal com és i a la cosa en sí mateixa. La ciència contemporània, al seu torn, sembla com si s'hagués aliat amb la filosofia, desdibuixant les determinacions de la matèria, del jo i d'allò humà. Acompanyat de prospectives tecnològiques de caràcter mil·lenarista, el propi pensament especulatiu sembla, igualment, haver arribat ja a un punt final de no-existència, a un escathón. Durant els darrers quinze anys, però, hom assisteix a un esclat d'una nova manera de fer filosofia, que pretén superar el bloqueig al que la filosofia moderna i postmoderna ha dut el pensament. Aquesta nova proposta especulativa pretén descentrar la reflexió, tot impugnant el punt de vista antropocèntric -punt de vista propi, de fet, de tota la història de la filosofia-, i tot assajant formules de pensament que passen per veure els objectes i la realitat en el seu conjunt a una nova llum. Així, renunciant a una lectura des de la subjectivitat, o des de qualsevol forma de comunitat intersubjectiva -el llenguatge, la cultura, la història, el gènere, la classe- els nous realistes posen la mirada de nou en l'exterioritat: en la matèria, en la cosa en sí o fins i tot, com en el cas de Quentin Meillassoux, en l'absolut metafísic. És així que la filosofia mira de recuperar el Gran Afora premodern, que havia quedat proscrit amb la postulació kantiana del subjecte transcendental i, sobretot, amb la interdicció constitutiva de tota possibilitat d'accés a la realitat en sí mateixa. De manera sorprenent, però, el pensament troba quelcom insospitat quan s'enfronta novament amb l'exterioritat absoluta. Troba l'horror. |
|---|