Estudi citogenètic i molecular del procés meiòtic en individus portadors de translocacions recíproques equilibrades
Les anomalies cromosòmiques numèriques i estructurals, són sovint causa d'infertilitat. Es conegut el fet que els homes portadors de translocacions recíproques equilibrades presenten un increment en la incidència de pèrdues embrionàries i de descendència afectada. La característica principal de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2004 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:37832 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/37832 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Espermatogènesi Meiosi |
| Sumario: | Les anomalies cromosòmiques numèriques i estructurals, són sovint causa d'infertilitat. Es conegut el fet que els homes portadors de translocacions recíproques equilibrades presenten un increment en la incidència de pèrdues embrionàries i de descendència afectada. La característica principal de l'espermatogènesi d'aquests pacients és la presència d'un tetravalente que permet l'aparellament a paquité dels cromosomes reorganitzats amb els seus homòlegs. La configuració del tetravalent determina el seu comportament i, conseqüentment, la producció de diferents proporcions de gàmetes equilibrades i desequilibrades. La seva estructura està condicionada pels fenòmens de recombinació. Diferents factores poden alterar la freqüència de recombinacions dins el tetravalente, com per exemple la morfologia dels cromosomes implicats i la llargada dels segments intersticials i translocats. Els cromosomes translocats poden segregar seguint quatre patrons diferents: alternant, adjacent I, adjacent II i 3:1. El fenotip alternant és el més freqüent, i també és l'únic que pot donar lloc a descendència normal. Cal remarcar que, en el cas que ocorri una recombinació intersticial, el fenotip alternant també pot produir-se a partir de la segregació adjacent I. En aquest treball, hem analitzat mostres d'esperma i/o biòpsies testiculars en cinc pacients portadors de les següents translocacions: t(4;8)(q28;p23), t(1;13)(q41;q22), t(3;19)(p21;p13.3) t(11;17)(q13.1;p11.2) i t(10;14)(q24;q32). L'ús de tècniques d'hibridació in situ fluorescent (FISH) ha permès establir els percentatges de gàmetes equilibrades i desequilibrades per a cada un dels pacients. Els resultats obtinguts oscil·len entre 30.5% i 44.3% per a les formes equilibrades, i entre 55.7% i 69.5% per a les desequilibrades. La segregació meiòtica del portador de la t(4;8)(q28;p23) es va determinar a partir de dues metodologies diferents, el sistema hàmster-humà i la tècnica de nuclis d'espermatozoide descondensats. La comparació dels resultats obtinguts no mostrà diferències significatives entre el total de gàmetes equilibrades i desequilibrades. No obstant, les freqüències de la segregació 3:1 obtingudes en els dos anàlisis sí foren significativament diferents (p<0.0001). Aquesta diferència es podria explicar per factors limitants de cada una de les tècniques (una mala eficiència d'hibridació o una descondensació excesiva del DNA poden donar lloc a guanys o pèrdues aparents de senyals fluorescents). L'ús de FISH sobre nuclis descondensats també permet la detecció de possibles efectes intercromosòmics (ICE). Els resultats obtinguts en l'anàlisi realitzat en els cinc pacients no evidencia la presència d'ICE, excepte en el portador de la t(4;8). L'aplicació de FISH sobre cromosomes meiòtics dels portadors t(11;17) i t(10;14) ha permès la identificació dels cromosomes translocats en estadi de MI i MII. Així, s'han obtingut dades relatives a la configuració del tetravalent, a la distribució de les recombinacions en el tetravalent i a la segregació dels cromosomes. Els resultats obtinguts mostren una disminució en el nombre de recombinacions per cèl·lula en la t(11;17) (p=0.001). En la t(10;14), la freqüència de recombinació en el segment intersticial és major que l'observada en bivalents controls dels cromosomes 10 i 14. També s'ha analitzat el comportament dels cromosomes sexuals al llarg del procés meiòtic. La incidència de les anomalies sexuals disminueix a mesura que avança l'espermatogènesi. Resumint, els nostres resultats suggereixen que el bloqueig meiòtic estaria més condicionat per la presència d'univalents que per la presència de desequilibris cromosòmics originats durant la segregació del tetravalent. Finalment, hem aplicat la tècnica de cenM-FISH sobre extensions de complexes sinaptonemals, prèviament detectades mitjançant immunocitogenètica, identificant cada un dels bivalents en el 92% de les cèl·lules analitzades (n=60). Posteriorment, els bivalents es poden cariotipar en estadi de paquitè. La tècnica de cenM-FISH pot ser molt útil per a la caracterització simultània de tots els bivalents en paquitè. |
|---|