La adaptación a prisión

Des dels primers estudis sobre presons ha existit un interès per conèixer com les persones viuen el seu empresonament i les causes del seu comportament dins de la institució penitenciària. Els comportaments que les persones duen a terme durant la seva privació de llibertat configuren el fenomen de l...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pedrosa, Albert|||0000-0002-3533-7282
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:257709
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/257709
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Presó
Prisión
Prison
Adaptació
Adaptación
Adaptation
Criminologia
Criminología
Criminology
Ciències Socials
Descripción
Sumario:Des dels primers estudis sobre presons ha existit un interès per conèixer com les persones viuen el seu empresonament i les causes del seu comportament dins de la institució penitenciària. Els comportaments que les persones duen a terme durant la seva privació de llibertat configuren el fenomen de l'adaptació a presó. No obstant, la literatura no ha partit d'una definició específica d'aquest concepte i s'ha centrat principalment en explorar el mal comportament com a indicador d'una falta d'adaptació, assimilant tots dos aspectes. Aquest treball defineix l'adaptació com un procés d'interacció entre les persones empresonades i la institució penitenciària, proposant que una persona es trobarà adaptada a presó quan participi dels objectius de rehabilitació i reinserció de la institució i contribueixi a un clima social ordenat. Hi ha quatre perspectives que han explicat les causes de l'adaptació a presó: la teoria de les privacions, que situa les causes del comportament adaptatiu en l'assimilació de la cultura penitenciaria i la resposta a les penalitats de l'empresonament; la teoria de la importació, que considera que l'adaptació depèn de les característiques i valors amb els quals les persones arriben a la institució; la teoria de l'afrontament, que estableix que els comportaments adaptatius sorgeixen de la interacció entre individu i ambient, depenent el seu resultat dels recursos personals i socials dels quals les persones disposen; i la teoria de la gestió, que considera que l'estil de direcció dels centres penitenciaris i les accions amb el personal influeixen en el comportament de les persones empresonades. Aquesta tesi doctoral té per objectiu utilitzar les anteriors teories per explorar l'adaptació a les presons espanyoles. Amb aquesta fi, s'han dut a terme dues recerques empíriques que han explorat dos elements centrals per a l'adaptació al nostre sistema penitenciari: la imposició de sancions i la progressió penitenciària. Les dues recerques s'han publicat com a articles en revistes científiques, de manera que aquesta tesi adopta un format per compendi d'articles. Per a la realització dels anàlisis s'ha partit de la mostra del projecte de recerca "Empresonament i Reincidència", desenvolupat pel Grup de Recerca en "Desistiment del Delicte i Polítiques de Reinserció" de la Universitat Autònoma de Barcelona, que recull dades d'autoinforme sobre l'experiència de l'empresonament al final de la condemna. Els resultats destaquen que les teories de l'adaptació tenen diversa capacitat explicativa, si bé resulta rellevant la seva integració per a una millor comprensió del fenomen. Específicament es destaca que la teoria de les privacions es confirma parcialment, ja que tot i que l'ambient negatiu a presó no resulta significatiu, la victimització patida sí es relaciona amb més problemes d'adaptació. En segon lloc i respecte de la teoria de la importació, la desavantatge prèvia ‒en concret l'historial penal i el consum de drogues‒ dificulta l'adaptació. En tercer lloc, els recursos d'afrontament ‒destacant el suport familiar‒ es relacionen amb una adaptació positiva. Finalment i reafirmant la teoria de la gestió, el suport del personal penitenciari i la percepció de legitimitat en les seves accions contribueixen a l'èxit del procés d'adaptació. El treball finalitza amb propostes per la millora del procés d'adaptació de les persones que compleixen una pena de presó, amb una especial atenció a aquells col·lectius que presenten més dificultats per assolir-la, destacant les persones en situació de desavantatge social i les persones estrangeres.