Anàlisi de l'impacte clínic dels nivells de testosterona sèrica en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a deprivació androgènica
INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS. L'eficàcia de la castració es mesura analitzant els nivells de testosterona, malgrat que no existeix cap evidència clínica en relació amb el nivell de castració òptim. L'objectiu principal d'aquest treball ha estat definir el nivell de testosterona sèrica amb...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:38559 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/38559 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pròstata Testosterona |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS. L'eficàcia de la castració es mesura analitzant els nivells de testosterona, malgrat que no existeix cap evidència clínica en relació amb el nivell de castració òptim. L'objectiu principal d'aquest treball ha estat definir el nivell de testosterona sèrica amb impacte clínic en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a supressió androgènica (ADT). Objectius secundaris han estat analitzar si el tractament amb bicalutamida és causa d'elevacions inesperades de testosterona sèrica i el seu possible efecte beneficiós sobre la SLAIP en pacients que experimenten elevacions puntuals per sobre de 50 ng/dL. MATERIAL I MÈTODES. Es varen determinar els nivells sèrics de testosterona tres cops amb un interval de sis mesos, durant el seguiment de 73 pacients amb càncer de pròstata no metastàtic sotmesos a ADT amb agonistes 3M depot de la LHRH, 28 dels quals va rebre també bicalutamida. Amb un amb seguiment mig 51 mesos (12-240), varem objectivar 28 casos de progressió androgen independent (AIP).l'AIP es va definir com tres elevacions consecutives de PSA per sobre del PSA nadir, i la supervivència lliure de progressió androgen-independent (SLAIP) es va definir a partir de la primera de tres elevacions consecutives de PSA després del PSA nadir. Els nivells de testosterona sèrica es van determinat mitjançant un assaig quimioluminiscent (DPC, Inc) en un sistema automatitzat Inmulite 2000 amb un límit inferior de sensibilitat de 15 ng/dL, Les mostres sèriques es van obtenir entre les setmanes vuit i dotze després de l'administració de l'agonista LHRH trimestral i entre les 8:00 i les 10:00 hores del matí. RESULTATS. La testosterona sèrica fou sempre inferior a 20 ng/dL en 32 pacients (43.6%). Varem detectar elevacions puntuals entre 20 i 50 ng/dL en 23 pacients (31.5%) i per sobre de 50 ng/dL en 18 pacients (24.7%). El nivell més baix de testosterona sèrica amb impacte clínic sobre la SLAIP fou el de 32 ng/dL. La supervivència mitja lliure de progressió androgen independent en els pacients amb elevacions superiors a 32 ng/dL fou de 88 mesos (95% CI 55-121), mentre que fou de 137 mesos (95% CI 104-170) en aquells que presentaven valors de testosterona sèrica inferiors a 32 ng/dL, p<0.03. El tractament amb bicalutamida no es va relacionar amb la presència d'elevacions inesperades de testosterona. No obstant, en aquells pacients amb elevacions de testosterona per sobre de 32 ng/dL, aquells tractats amb bloqueig androgènic màxim (BAM) presentaven una major SLAIP, p<0.02, que aquells tractats sense bicalutamida. Contràriament, en aquells pacients sense elevacions inesperades de testosterona, els pacients tractats amb BAM mostraven una SLAIP similar a la d'aquells que no eren tractats amb bicalutamida, p>0.05. CONCLUSIONS. El nivell de castració amb impacte clínic en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a supressió androgènica ha estat de 32 ng/dL. Les elevacions inesperades de testosterona per sobre d'aquest nivell prediuen una menor SLAIP. L'associació de bicalutamida no es relacionava amb la presència d'elevacions inesperades de testosterona, no obstant aquells pacients amb elevacions inesperades de testosterona es podrien beneficiar potencialment del BAM. |
|---|