El silenci, matèria expressiva i significativa
Significació, expressió i comunicació no tenen perquè anar sempre conjuntament. No obstant, el silenci audiovisual, com a recurs i com a contrast psicoperceptiu, pot ser significatiu, pot ser una expressió i pot ser comunicació. El silenci audiovisual és significatiu perquè forma part del món i és p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:166324 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/166324 https://dx.doi.org/urn:doi:10.7238/a.v0i53.2469 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Silenci Comunicació Audiovisual Semiòtica Film Silence Communication Semiotics |
| Sumario: | Significació, expressió i comunicació no tenen perquè anar sempre conjuntament. No obstant, el silenci audiovisual, com a recurs i com a contrast psicoperceptiu, pot ser significatiu, pot ser una expressió i pot ser comunicació. El silenci audiovisual és significatiu perquè forma part del món i és perceptible; tot allò que és perceptible pot ser interpretat i rebre un sentit. Igualment, també és significatiu perquè, malgrat la seva ambigüitat, pot remetre a un sentit diferent d'ell mateix. El silenci és expressió perquè és l'exteriorització d'un pensament o d'una sensació sota una forma sensible, perceptible, novament. La voluntarietat de la seva emissió reforça la idea del silenci com a expressió, i més encara en el context d'un producte audiovisual. El silenci és comunicació perquè forma part del missatge comunicatiu i, fins i tot quan no es vol dir res, amb un silenci, es comunica. El silenci audiovisual és comunicació perquè vol fer partícip a un tercer d'un sentit transportat per ell. Malgrat la possible incomprensió, el silenci audiovisual matisa els codis del seu context. El silenci audiovisual, més que com a codi, és més adient entendre'l com a matèria expressiva i en l'àmbit de la parla, més que no pas de la llengua, en el context audiovisual o lingüístic. |
|---|