Cohabitation, marriage and children’s economic well-being: Spain in comparative perspective
L’auge de la cohabitació constitueix un dels canvis demogràfics més remarcables esdevinguts als països occidentals. A Espanya la cohabitació i el naixement de fills de parelles cohabitants han passat de ser un cas excepcional a constituir un comportament familiar socialment acceptat. La presència de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/663842 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/663842 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Pares cohabitants Padres cohabitantes Cohabiting parents Matrimoni Matrimonio Marriage Pobresa infantil Pobreza infantil Child poverty Ciències Socials 316 |
| Sumario: | L’auge de la cohabitació constitueix un dels canvis demogràfics més remarcables esdevinguts als països occidentals. A Espanya la cohabitació i el naixement de fills de parelles cohabitants han passat de ser un cas excepcional a constituir un comportament familiar socialment acceptat. La presència de fills en unions cohabitants està causant una greu preocupació entre els estudiosos i responsables polítics del benestar infantil. La pobresa infantil, un dels indicadors més habituals del benestar econòmic dels infants, ha anat augmentant de forma constant en molts països desenvolupats en dècades recents. El creixement de la complexitat familiar sembla anar acompanyada amb certs desavantatges econòmics. Encara que hi ha un creixent nombre d’estudis que examinen la relació entre la cohabitació dels pares i els riscos de pobresa infantil, els resultats són inconsistents i no existeix recerca rellevant feta a Espanya sobre la qüestió. Aquesta tesi té per objecte investigar la relació entre el tipus d’unió dels pares i els riscos de pobresa infantil des d’una perspectiva transnacional i al llarg del temps a partir del plantejament de tres preguntes: (1) fins a quin punt i com el benestar econòmic dels infants que viuen en llars de pares cohabitants difereix dels que ho fan en llars de pares casats? (2) fins a quin punt els pares cohabitants difereixen dels seus homòlegs casats en termes de les seves característiques socioeconòmiques i fins a quin punt les disparitats en termes de riscos de pobresa infantil entre les llars de pares cohabitants i casats poden ser explicades pel tipus d’unió dels pares per se o bé per un efecte de selecció? (3) fins a quin punt les elevades taxes espanyoles de pobresa infantil en comparació amb les d’altres països europeus són atribuïbles a diferències en el mercat de treball, les polítiques socials o les distribucions de la població infantil que viu en diversos arranjaments residencials? L’anàlisi fou portada a terme principalment amb dades d’EU-SILC 2006 i 2014. S’escolliren cinc països europeus (Suècia, França, Alemanya, República Txeca i Regne Unit) per tal de poderlos comparar amb Espanya. L’associació entre el tipus d’unió dels pares i els riscos de pobresa infantil o de privació material s’examinà mitjançant regressions logístiques binàries o OLS. Tot seguit, la comparació dels resultats de 2006 i 2014 per mitjà de la inclusió de la interacció entre el tipus d’unió dels pares i l’any de l’observació explora fins a quin punt i com les disparitats de pobresa infantil entre les famílies de pares casats i cohabitants canviaren abans i durant la Gran Recessió a Espanya. Finalment, es feren servir tècniques de descomposició per tal d’examinar la contribució dels factors institucionals als diferencials de pobresa infantil entre Espanya i altres països europeus. Els anys 2006 i 2014 a Espanya els infants de pares cohabitants mostraven riscos més alts de privació material que els de pares casats, mentre que els riscos de pobresa infantil foren diferents segons els anys. El 2014 els nens de pares casats tenien una millor prosperitat que els de pares cohabitants, però aquests resultats s’explicaven per les disparitats de les característiques socioeconòmiques dels pares casats i cohabitants. A més a més, entre 2006 i 2014 a Espanya els riscos de pobresa infantil després d’impostos i transferències de les llars de pares cohabitants augmentaren significativament. Finalment, les diferències en la redistribució pública de la renda contribuí més que altres factors a les disparitats de pobresa infantil entre Espanya i els altres països estudiats el 2006, però el 2014 les diferències de renda de mercat representaren més de la meitat de les dissemblances entre països en els riscos de pobresa infantil. |
|---|