Terapia de Aceptación y compromiso para prevenir el Burnout en sanitarios que cuidan a personas con demencia
INTRODUCCIÓ. El maneig dels símptomes psicològics i conductuals de la demència suposa un repte per als treballadors sanitaris. L'exposició diària a les manifestacions d'agressivitat verbal, física o sexual posa als sanitaris que treballen amb persones afectades de demència en una situació...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673784 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673784 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Burnout Mindfulness Acceptació Aceptación Acceptance Ciències de la Salut 159.9 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ. El maneig dels símptomes psicològics i conductuals de la demència suposa un repte per als treballadors sanitaris. L'exposició diària a les manifestacions d'agressivitat verbal, física o sexual posa als sanitaris que treballen amb persones afectades de demència en una situació d'alt risc de patir burnout i escassa satisfacció laboral, que en última instància es podria traduir en una menor qualitat assistencial. OBJECTIUS. Descriure i analitzar la relació dels nivells de burnout, flexibilitat fsicològica, actituds cap a la demència i satisfacció vital en una mostra de treballadors en contacte amb persones afectades de demència. Dissenyar i valorar l'eficàcia d'una intervenció grupal basada en la teràpia d'acceptació i compromís (ACT) per prevenir el burnout dels treballadors sanitaris en contacte amb persones afectades de demència MÈTODE. Es va reclutar una mostra de 105 treballadors sanitaris (auxiliars, infermeres, metges i terapeutes), i es va valorar la flexibilitat psicològica (AAQ-II), els nivells de burnout (MBI), la satisfacció vital (SWL), l'ansietat tret (STAI -R), i les actituds cap a la demència (EAD). Es va dissenyar una intervenció (de 6 setmanes de durada) que es va dur a terme a l'Hospital Sociosanitari Ricard Fortuny, ubicat a Vilafranca (Barcelona). Els 105 participants van ser assignats a l'atzar a un grup intervenció (ACT) i un grup control en llista d'espera. Totes les variables prèviament esmentades (exceptuant les Actituds cap a la demència) es van valorar després de la intervenció, i també als 3 i 12 mesos post-intervenció. RESULTATS. La inflexibilitat Psicològica va mostrar una relació positiva i significativa amb dues dimensions del burnout (esgotament emocional (r = 0.342, p <0.01); despersonalització (r = 0.328, p <0.01)) i amb l'ansietat tret (r = 0.723, p <0.01), i una relació negativa amb la satisfacció vital (r = 0.485; p <0,01) i amb l'actitud d'afecte (r = -0.209 p <0.05). També es va trobar una relació negativa entre la dimensió conductual de les actituds cap a la demència (rebuig) amb l'esgotament emocional (r = - 0,313; p <0,01) i la despersonalització (r = - 0,328; p <0,01). No es van trobar diferències estadísticament significatives entre els grups en les mesures de resultat inicials. No es van trobar efectes de temps en cap variable en el grup control en llista d'espera. Després de la intervenció, el grup experimental va mostrar una disminució significativa els nivells de burnout (p = 0.001) i un augment en els nivells de satisfacció laboral i vital en el grup intervenció (p = <0,001 ), mantenint-se els resultats als 3 i 12 mesos. D'altra banda, tot i que no es van observar canvis significatius en la inflexibilitat psicològica, a nivell qualitatiu es va identificar una tendència a la disminució d'aquesta variable al llarg de el temps. CONCLUSIONS. En relació amb les actituds cap a la demència no es va trobar cap relació entre els nivells de burnout i la seva dimensió cognitiva (els coneixements que el treballador posseeix sobre la demència). D'altra banda, els resultats van mostrar que la intervenció basada en ACT va resultar efectiva per reduir el burnout i augmentar la satisfacció laboral dels treballadors. Els resultats obtinguts en la present tesi tenen implicacions significatives respecte a el tipus de formació que es dóna als treballadors sanitaris que treballen amb persones afectades de demència. Intervencions psicoeducatives que promoguin la flexibilitat psicològica dels treballadors, podrien ajudar a disminuir el risc de patir burnout en aquest col·lectiu, disminuint l'esgotament emocional associat a el lloc de treball i augmentant la seva satisfacció vital i laboral. |
|---|