Expletiveness across Functional Categories: Evidence from Greek
Aquesta tesi adopta per primera vegada un enfocament unificador de l’expletivitat, tradicionalment entesa com l’existència d’una forma lingüística sense significat, i cerca la identificació de les propietats característiques que comparteixen les anomenades categories expletives. Basant-me en treball...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690797 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/690797 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Expletivitat Expletividad Expletiveness Significat Significado Meaning Actes de parla Actos de habla Speech acts Ciències Humanes 81 |
| Resumo: | Aquesta tesi adopta per primera vegada un enfocament unificador de l’expletivitat, tradicionalment entesa com l’existència d’una forma lingüística sense significat, i cerca la identificació de les propietats característiques que comparteixen les anomenades categories expletives. Basant-me en treballs experimentals sobre la distribució i interpretació de cinc categories suposadament expletives del grec, demostro que l’expletivitat sorgeix sistemàticament quan es produeix simultàniament (i) una dependència semàntica sintàcticament local, (ii) una contribució veritativa no més rica que una funció d’identitat, i (iii) el desenvolupament potencial d’un significat relacionat amb l’acte de parla. Començo amb la investigació de la veu expletiva que sorgeix en els verbs anticausatius amb morfologia de veu no activa del grec i motivo empíricament dues afirmacions: la veu expletiva no afecta les condicions de veritat de la frase en què apareix, i es fusiona sempre en un entorn sintàctic que codifica formalment informació relacionada amb una causa. Tot seguit, estudio el cas dels determinants expletius implicats en els SDs polidefinits del grec i demostro experimentalment que els parlants s’estimen més una construcció polidefinida quan hi ha modificació restrictiva. Aporto proves addicionals que mostren que aquests determinants expletius pertanyen a registres col·loquials del grec i que sovint desenvolupen un significat expressiu. A continuació, investigo el nombre plural expletiu dels noms de massa en grec i demostro que no altera la denotació cumulativa del nom amb el qual es combina, però –com en el cas dels determinants polidefinits expletius– aporta un significat expressiu. Finalment, estudio els usos suposadament expletius dels marcadors de negació oracional min i dhen del grec. Argumento, tant empíricament com teòricament, que min implica un biaix positiu per part del parlant quan aquest operador apareix en preguntes polars i en posició de complement de predicats de temença, mentre que dhen no sembla que manifesti usos expletius. Tenint en compte els resultats anteriors, concloc que els expletius no corresponen a formes lingüístiques sense significat. La principal contribució d’aquesta tesi és que mostra que les categories expletives són interpretables al nivell de la Forma Lògica i també més enllà de la gramàtica, al nivell de la informació relacionada amb la interpretació dels actes de parla. |
|---|