Asbestos and lung pathology
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avançar en la comprensió de l'exposició a l'amiant, el seu impacte en la salut respiratòria i les eines disponibles per a la seva detecció i seguiment clínic. La rellevància científica i social de l'amiant prové de la seva associació amb un ampl...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322855 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/322855 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Asbestos Qüestionari d'exposició Questionnaire for exposure Cuestionario de exposición Ciències de la Salut 616.2 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral té com a objectiu avançar en la comprensió de l'exposició a l'amiant, el seu impacte en la salut respiratòria i les eines disponibles per a la seva detecció i seguiment clínic. La rellevància científica i social de l'amiant prové de la seva associació amb un ampli espectre de malalties, incloent-hi el càncer de pulmó i els trastorns pleuropulmonars, així com de la seva important càrrega de morbiditat i mortalitat. Malgrat els avenços reguladors i la prohibició del seu ús en molts països, els llargs períodes de latència i la presència persistent de materials que contenen amiant en entorns laborals i domèstics continuen representant un repte important per a la salut pública. La primera part (part 1) se centra en els patrons epidemiològics de les malalties relacionades amb l'amiant a Espanya, mitjançant l'anàlisi d'un registre especialitzat, cosa que ha permès identificar les condicions més prevalents: plaques pleurals, asbestosi i càncer de pulmó, alhora que destaca la importància històrica dels sectors naval i de la construcció com a principals fonts d'exposició. A la segona part (part 2), es va validar el Qüestionari d'Exposició a l'Amiant-7 (QEAS-7) com a eina de cribratge, demostrant una alta sensibilitat per detectar antecedents d'exposició a l'amiant, fins i tot en casos de contacte no reconegut o infradiagnosticat. Donada la seva senzillesa i brevetat, aquest instrument representa un avenç valuós en l'avaluació sistemàtica de l'exposició a l'amiant, tant en l'àmbit hospitalari com en l'atenció primària. A la tercera part (part 3), s'explora la possible relació entre l'exposició a l'amiant i la gravetat de la COVID-19, basant-se en la hipòtesi que l'estat inflamatori crònic i la disfunció immunitària induïts per les fibres d'amiant podrien augmentar el risc de complicacions. Tot i que els primers resultats no van confirmar una associació independent, destaquen la influència crítica de factors de confusió com l'edat, el tabaquisme i les comorbiditats, determinants clau en l'evolució clínica de les malalties respiratòries. Finalment, l'estudi AMCANES (part 4), Avaluació del Qüestionari QEAS-7 com a Predictor de Càrrega d'Amiant en Teixit Pulmonar en Pacients amb Càncer de Pulmó, reforça encara més les troballes prèvies en demostrar que els pacients identificats pel QEAS-7 com amb una major probabilitat d'exposició a l'amiant també presenten una concentració més elevada de cossos d'amiant en el teixit pulmonar, cosa que dóna suport a la fiabilitat diagnòstica del qüestionari. A més, l'estudi proporciona evidència de la interacció sinèrgica entre l'exposició a fibres d'amiant i el tabaquisme com a factors de risc clau per al càncer de pulmó. Aquestes troballes subratllen la necessitat de reforçar les estratègies preventives dirigides a poblacions laboralment exposades i donen suport a la integració sistemàtica de metodologies objectives, com la quantificació de fibres en teixit pulmonar, per millorar la certesa de l'exposició després d'un qüestionari estructurat. Aquesta tesi doctoral integra evidència epidemiològica, diagnòstica i clínica que subratlla la importància de la identificació precoç de l'exposició a l'amiant i el seu impacte en diverses malalties respiratòries, inclòs el càncer de pulmó. Les implicacions pràctiques d'aquestes troballes inclouen l'optimització de les estratègies de cribratge, el desenvolupament de polítiques de salut pública més eficaces i l'establiment de protocols de seguiment clínic que considerin tant la història ocupacional com els factors de risc tradicionals (per exemple, el tabaquisme). En promoure aquestes mesures, aquesta investigació pretén millorar els resultats en els pacients i reduir la càrrega de malaltia atribuïble a aquest carcinogen, contribuint finalment a la protecció de les poblacions vulnerables i a la promoció d'entorns laborals i ambientals més segurs. |
|---|