Influence of pupil diameter on myopia control with orthokeratology
Introducció: L’ortoqueratologia (orto-k) s’ha consolidat com una estratègia eficaç en el control de la progressió de la miopia infantil. No obstant això, factors individuals, com el diàmetre pupilar (DP), podrien influir en l’eficàcia del tractament. Aquest estudi pilot explora la relació entre el d...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/453983 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/453983 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Myopia Contact lenses Miopia Lents de contacte Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Contactologia Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la visió::Optometria::Acomodació i refracció |
| Resumo: | Introducció: L’ortoqueratologia (orto-k) s’ha consolidat com una estratègia eficaç en el control de la progressió de la miopia infantil. No obstant això, factors individuals, com el diàmetre pupilar (DP), podrien influir en l’eficàcia del tractament. Aquest estudi pilot explora la relació entre el diàmetre pupilar en condicions mesòpiques i l’evolució de la longitud axial (LA) en infants miops tractats amb orto-k. Objectius: L’objectiu principal va ser avaluar si el DP influeix en l’eficàcia del tractament amb orto-k, analitzant el canvi de la LA als sis mesos de tractament. Mètodes: Es van reclutar 15 infants miops d’entre 9 i 14 anys als quals se’ls van adaptar lents d’orto-k. Prèviament se’ls va realitzar un examen optomètric complet que incloïa refracció, pupilometria, biometria, topografia i biomicroscòpia. Després de l’adaptació de la lent de contacte (LC) es van fer visites de seguiment a la setmana, i posteriorment a l’1, 3 i 6 mesos, amb la finalitat de monitorar l’adaptació i un bon cumpliment. Els participants es van dividir en dos grups en funció del seu DP mesòpic: inferior o superior a la mitjana. L’anàlisi va constar de dues fases: en la primera fase es va seleccionar un ull per pacient i s’hi va aplicar la t de Student (n=15). En la segona fase, i amb la finalitat d’aprofitar la informació d’ambdós ulls, es va realitzar un model lineal mixt (LMM). Resultats: En la primera anàlisi no es van trobar diferències estadísticament significatives entre grups (t(13)=-1.999, p=0.0679), tot i que es va observar una mida de l’efecte elevada (Cohen’s d=-1.05). L’anàlisi amb el LMM d’ambdós ulls sí que va mostrar diferències significatives del grup pupilar sobre l’increment de la LA (F(1,23)=5.81, p=0.023), mentre que no es van trobar diferències entre ull dret i esquerre (F(1,23)=0.001, p=0.971). Conclusió: Els resultats suggereixen que els pacients que presenten un DP superior a 5,67 mm es beneficien més del control de la miopia mitjançant orto-k. Un estudi a l |
|---|