La filosofia moral de Peter Singer: una reconstrucció diacrònica
[cat] Peter Singer és un dels filòsofs més destacats de l’ètica pràctica contemporània, però els seus plantejaments a nivell metaètic i d’ètica normativa no han rebut l’atenció adequada. Aquesta tesi pretén contribuir a posar remei a aquesta situació. En primer lloc, s’ofereix una presentació biogrà...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/207750 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/207750 http://hdl.handle.net/10803/690113 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Filosofia del dret Metaètica Utilitarisme Singer, Peter, 1946- Philosophy of law Language and ethics Utilitarianism |
| Sumario: | [cat] Peter Singer és un dels filòsofs més destacats de l’ètica pràctica contemporània, però els seus plantejaments a nivell metaètic i d’ètica normativa no han rebut l’atenció adequada. Aquesta tesi pretén contribuir a posar remei a aquesta situació. En primer lloc, s’ofereix una presentació biogràfica de Singer, i se’l situa en relació als principals debats filosòfics del present. En segon lloc, es porta a terme una reconstrucció diacrònica de caràcter crític de la seva trajectòria metaètica i d’ètica normativa. A nivell metaètic es distingeixen dues etapes en la seva filosofia moral: una primera etapa, en què segueix el subjectivisme prescriptivista de R.M. Hare i accepta la concepció de Hume de la raó pràctica, i una segona etapa, en què es decanta per un objectivisme no-naturalista inspirat per Parfit i Sidgwick. A nivell d’ètica normativa es distingeixen dues etapes que van en paral·lel a les metaètiques: una primera etapa on Singer es decanta per l’utilitarisme preferencialista de R.M. Hare, i una segona etapa on opta per l’utilitarisme hedonista de Sidgwick. En tercer lloc, s’examinen els efectes que els canvis en aquests dos nivells tenen en el nivell de l’ètica pràctica. En concret, es presta atenció a la teoria singeriana del desvalor de la mort i el valor de la vida. S’arriba a la conclusió que les postures clàssiques sobre aquest assumpte que Singer havia sostingut (per exemple, en relació a la gravetat de l’avortament) entren en conflicte amb els seus nous pressupòsits metaètics i d’ètica normativa, de manera que caldria descartar-les o trobar-los un nou encaix. |
|---|