The biosimilar regulatory framework across Europe: An approach to facilitate tailored clinical programmes for biosimilars

Després de més de 15 anys d'experiència regulatoria amb biosimilars en el mercat europeu, hi ha prou evidència que recolzi un enfocament més flexible en els requisits sobre estudis clínics confirmatoris per a biosimilars. No obstant això, encara existeix certa resistència en la disminució de re...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Guillen Benitez, Elena
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2024
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/691749
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/691749
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Medicaments biosimilars
Biosimilar medicines
Medicamentos biosimilares
Ciències de la Salut
61
Descrição
Resumo:Després de més de 15 anys d'experiència regulatoria amb biosimilars en el mercat europeu, hi ha prou evidència que recolzi un enfocament més flexible en els requisits sobre estudis clínics confirmatoris per a biosimilars. No obstant això, encara existeix certa resistència en la disminució de requisits clínics per a biosimilars més complexos, com els anticossos monoclonals (mAbs). Aquesta tesi té com a objectiu aportar més dades sobre el paper que realment juguen les dades analítiques/funcionals i clíniques en la conclusió sobre la biosimilitud i la decisió d'autorització de comercialització per a biosimilars complexos. Hem analitzat les sol·licituds d'autorització de comercialització de 33 mAbs i 3 proteïnes de fusió avaluats per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) entre juliol de 2012 i novembre de 2022. S'ha analitzat en major profunditat els paquets analítics/funcionals i clínics disponibles per a un conjunt representatiu de 25 biosimilars mAbs (tots els candidats biosimilars d'adalimumab, bevacizumab, rituximab i trastuzumab), incloent també sol·licituds que van ser retirades. En tots els casos, es va observar que l'avaluació del paquet de qualitat era predictiva del resultat de l'autorització de comercialització, i no hi va haver cap cas en què la presència de dades clíniques negatives (inclosos els estudis clínics d'eficàcia fallits) portessin a una decisió d'autorització global negativa. A més, en cap cas les dades dels estudis confirmatoris clínics d'eficàcia van ajudar a resoldre incerteses residuals en l'avaluació d'aquests productes. En resum, aquest treball qüestiona la utilitat dels estudis comparatius d'eficàcia en la presa de decisions regulatories i l'aprovació de biosimilars de mAbs i proteïnes de fusió. Això recolza l'argument que hi ha prou evidència de biosimilitud amb la combinació d'un paquet analític/funcional robust, i estudis farmacocinètics.