Non-linear elastic response of scale invariant solids
L’objectiu d’aquesta tesis és aplicar mètodes de teoria de camps per entendre la resposta elàstica no-lineal (ENL) dels sòlids. La resposta ENL conté un gran número de quantitats observables, que no sempre són fàcils de derivar de la composició microscòpica del material. Un actor esencial en la resp...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671059 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671059 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sòlid Solido Solid Holografia Holografía Holography Ciències Experimentals 53 |
| Sumario: | L’objectiu d’aquesta tesis és aplicar mètodes de teoria de camps per entendre la resposta elàstica no-lineal (ENL) dels sòlids. La resposta ENL conté un gran número de quantitats observables, que no sempre són fàcils de derivar de la composició microscòpica del material. Un actor esencial en la resposta elàstica dels sòlids són els fonons, que poden ser descrits com els bosons de Goldstone d’una ruptura espontània de les simetries de l’espai-temps. Com a tals, la seva dinàmica a baixes energies (incloent no-linealitats) pot ser capturada sistemàticament per mètodes estàndard de Teoria de Camps Efectiva (TCE). Això ofereix naturalment una manera nova de lidiar amb la fenomenologia ENL. Una conclusió principal es que, efectivament, aquests mètodes de baixes energies donen informació no trivial, com relacions entre differents observables ENL. Il·lustrem aquest fet obtenint límits en la màxima deformació que un material pot tolerar, que pot ser expressat en funció d’altres observables ENL. Un cas especial són els sòlids invariants d’escala (IE). Això inclou dos sub-casos diferents, ja que l’EI pot realitzar-se de manera manifesta o com una simetria trencada espontàniament. El primer cas correspon a un punt fix no trivial i requereix l’ús de metodes hologràfics (AdS/CFT). El segon cas pot ser descrit utilitzant mètodes TCE. Comparem els resultats obtinguts als dos casos i trobem que els límits difereixen significativament als dos sub-casos. |
|---|