Barcelona, destinació turística. Promoció pública, turismes, imatges i ciutat (1888-2010)
[cat] El present treball analitza el procés de construcció turística de la destinació Barcelona, assumint una perspectiva històrica, comparativa i compromesa en una anàlisi social i alhora simbòlica del fet turístic a Barcelona. L’anàlisi se centra en la intervenció efectuada pels agents de promoció...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2011 |
| Country: | España |
| Institution: | Universidad de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/35218 |
| Online Access: | https://hdl.handle.net/2445/35218 http://hdl.handle.net/10803/21771 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Turisme Política turística Antropologia cultural Història local Barcelona (Catalunya) Tourism Tourism Government policy Social anthropology Local history Segle XIX-segle XXI Barcelona (Catalonia) 19th century-21th century |
| Summary: | [cat] El present treball analitza el procés de construcció turística de la destinació Barcelona, assumint una perspectiva històrica, comparativa i compromesa en una anàlisi social i alhora simbòlica del fet turístic a Barcelona. L’anàlisi se centra en la intervenció efectuada pels agents de promoció municipals succeïts al llarg del temps, destacant quines han estat les figures capdavanteres del procés de construcció de la destinació i els objectius associats al foment turístic de la ciutat de Barcelona. La tesi proposa una mirada dialèctica entorn els usos i discursos sobre el turisme produïts per les institucions de promoció al llarg de més de deu dècades, destacant en quina mesura, i de quina manera, el turisme ha servit com a instrument polític i artefacte per a la creació de capital cultural i simbòlic de la ciutat, més enllà de ser plantejat com un element inductor de canvis físics i econòmics per a Barcelona. S’assumeix, seguint a autors com Chadefaud, que el foment del turisme projecta (a través dels seus arguments i imatges) una sèrie d’ideals i expectatives que responen a un plantejament genèric i model de societat. Es destaca, entre d’altres aspectes, com el procés d’institucionalització del turisme ha comportat la construcció d’una categoria hegemònica del fet turístic a Barcelona, al mateix temps que s’analitzen les raons i mecanismes que les institucions han desenvolupat per tal de legitimar socialment l’activitat turística, atorgant-li un valor econòmic i alhora sociocultural. La relació que els organismes de promoció mantenen amb la ideologia política i les classes econòmiques dominants ha estat una constant al llarg de les dècades; de fet, una mirada estructural a l’activitat turística i a les institucions de promoció constata l’existència d’una sèrie d’hàbits que són comuns al turisme, més enllà de cada marc històric i més enllà, també, dels diversos contextos polítics. Es tracta de patrons que es reprodueixen de forma gairebé invariable, i que en qualsevol cas demostren el caràcter social i polític de l’activitat turística. Per tot això, se sustenta la tesi que l’interès polític a favor del desenvolupament turístic de Barcelona manté, al llarg de les dècades, una constant voluntat d’estructuració de la ciutat, tant en el seu aspecte econòmic com en la seva dimensió social i cultural. La investigació analitza la vida i obra de les següents institucions: Comisión de Atracción de Forasteros y Turistas (1906-1909); Sociedad de Atracción de Forasteros (1908-1936); Federació de Turisme Catalano-Balear (1932); Oficina de Turisme de Catalunya (1932-1936); Patronat de Turisme de Catalunya (1933-1935); Comissió Municipal de Festes i Turisme (1934-1936); Touring Associació de Catalunya (1935-1936); Junta Provinvial del Turismo (1941-1960); Delegación de Asuntos Generales y Turismo (1951-197?); Centr de Iniciativas y Turismo de Barcelona (1964-?); Patronat Municipal de Turisme (1981-1993); Consorci Turisme de Barcelona (des de 2010). |
|---|