360° content made accessible: A user-centered study on audio description

Aquesta tesi explora com es pot implementar l’audiodescripció en vídeos de 360°, un dels nous formats audiovisuals que s’han introduït al mercat durant els últims anys. Els estudis de recepció, realitzats al llarg d’una primera etapa d’adopció de continguts immersius, van recollir els comentaris de...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Fidyka, Anita
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2021
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/674067
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/674067
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Audiodescripció
Audiodescripción
Audio description
Contingut en 360º
Contenido en 360º
360º content
Accessibilitat als mitjans
Accesibilidad en los medios
Media accessibility
Ciències Humanes
81
Descripción
Sumario:Aquesta tesi explora com es pot implementar l’audiodescripció en vídeos de 360°, un dels nous formats audiovisuals que s’han introduït al mercat durant els últims anys. Els estudis de recepció, realitzats al llarg d’una primera etapa d’adopció de continguts immersius, van recollir els comentaris de dos grups d’usuaris. D’una banda, es van centrar en identificar les necessitats dels audiodescriptors professionals que treballen amb vídeos de 360°. De l’altra, es van enfocar a desenvolupar solucions que millorin l’experiència dels usuaris de AD. El primer pas va ser realitzar una revisió bibliogràfica per definir el concepte de vídeos de 360° dins d’entorns immersius. Els vídeos de 360° es van definir com un tipus de Realitat Virtual amb un alt grau de capacitat immersiva. En la segona revisió bibliogràfica, es va comparar les pel·lícules en 2D amb els vídeos de 360° en termes de narració. Els resultats van mostrar que, encara que els vídeos narratius de 360° tenen algunes similituds amb les pel·lícules estàndard, també existeixen algunes diferències que poden plantejar dificultats als audiodescriptors que treballen amb aquests continguts. Les revisions bibliogràfiques es van complementar amb dos grups focals en què els descriptors i els usuaris de AD van expressar les seves necessitats i expectatives. Els resultats d’aquests estudis qualitatius van suggerir possibles enfocaments de l’AD, com ara l’ús del so espacial i els elements d’interacció. El següent pas va ser avaluar un prototip del programari en línia utilitzat per editar AD en un estudi d’usabilitat amb descriptors professionals. El programari va obtenir una puntuació de 55,9 en l’escala d’usabilitat i els participants van proporcionar informació sobre punts específics a millorar en una sèrie de preguntes addicionals. La metodologia per a l’estudi de recepció principal es va testar en un estudi pilot amb 6 participants amb pèrdua de visió. Els modes de presentació diferien en la ubicació del so a l’espai. El seu efecte sobre la presència dels usuaris es va avaluar per mitjà del qüestionari IPQ i preguntes addicionals sobre les seves preferències personals. Com que no es van observar diferències significatives entre les condicions, es van reconsiderar per a l’estudi principal, provant diferents estils de descripció. L’estudi de recepció principal es va realitzar amb 30 participants amb pèrdua de visió i va seguir el mateix disseny metodològic que el pilot. Els resultats del qüestionari IPQ mostren diferències significatives entre persones cegues i persones amb baixa visió en dues de les subescales de presència, amb puntuacions més altes per part de les persones amb visió parcial. Els resultats del qüestionari de preferències mostren una recepció favorable del mode de presentació ‘Estès’, ja que el 40% dels participants van seleccionar aquest mode com la seva opció preferida, incloses 9 persones cegues i 3 persones amb visió parcial. En general, aquesta tesi presenta un dels primers estudis sobre entorns virtuals al camp de la AD. S’espera que els resultats de proves exhaustives serveixin com a primer pas cap a una comprensió més àmplia de l’accessibilitat a entorns virtuals.