The emergence of micromobility in Barcelona
La innovació tecnològica ha jugat durant molt de temps un paper central en la configuració de la manera com es mouen les societats. Des de la invenció de la roda fins a l'expansió dels ferrocarrils i el desenvolupament del motor de combustió interna, cada gran avenç ha reconfigurat els sistemes...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:321440 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/321440 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Micromobilitat Micromobility Micromovilidad Comportament de viatge Travel behaviour Comportamiento de viaje Metodologia mixta Mixed methods Metodología mixta Ciències Socials |
| Sumario: | La innovació tecnològica ha jugat durant molt de temps un paper central en la configuració de la manera com es mouen les societats. Des de la invenció de la roda fins a l'expansió dels ferrocarrils i el desenvolupament del motor de combustió interna, cada gran avenç ha reconfigurat els sistemes de mobilitat i l'organització de la vida quotidiana al llarg de la història. A dia d'avui, la micromobilitat es presenta sovint com la darrera força disruptiva en el transport urbà, celebrada pel seu potencial per reduir emissions, recuperar l'espai públic i revolucionar els viatges de curta distància. Tot i això, gran part d'aquesta promesa continua sent especulativa. Si bé els patinets elèctrics, les bicicletes compartides i altres vehicles lleugers han proliferat a les ciutats de tot el món, el seu impacte real en els sistemes de mobilitat i els objectius climàtics encara no està clar. En aquest context, és important moderar el tecno-optimisme predominant que emmarca la innovació com una solució evident a l'emergència climàtica. En lloc de suposar que la micromobilitat proporcionarà sostenibilitat automàticament, és crucial examinar com s'adopta, qui ho fa, en quines condicions i amb quines conseqüències no desitjades. Amb aquest rerefons, seguint un enfocament multi-escalar, aquesta tesi investiga com l'aparició de la micromobilitat interactua, desafia o s'integra amb l'ordre de mobilitat establert. A nivell macro, la tesi examina els patrons generals i les tendències emergents en el comportament dels usuaris de micromobilitat, explorant fins a quin punt constitueix una innovació veritablement disruptiva i si té la capacitat de fomentar millores ambientals significatives, inclusió social o canvis sostinguts en els hàbits de viatge. A nivell micro, la tesi explora com els individus es relacionen amb l'espai mentre es desplacen per la ciutat, capturant les dinàmiques a nivell de carrer i les dimensions afectives del viatge, dinàmiques sovint no considerades en l'anàlisi del transport convencional. Aquesta perspectiva multi-escalar permet una comprensió més completa de com la micromobilitat interromp o consolida les lògiques de transport existents, no només en termes de canvi modal o formació d'hàbits, sinó també en com s'experimenta, es negocia i es dona sentit a la mobilitat diàriament. Els resultats suggereixen que el potencial transformador de la micromobilitat, ja sigui ambiental, social o conductual, continua sent modest i molt contingent en les condicions contextuals. A través dels quatre estudis de cas, que exploren diferents facetes de la micromobilitat a Barcelona, es mostra que els patrons d'adopció i les experiències dels usuaris semblen estar modelats pels marcs reguladors locals, la morfologia urbana, les distribucions modals existents i les cultures de transport. Aquestes dinàmiques arrelades localment no només condicionen el paper que pot tenir la micromobilitat, sinó que també revelen les limitacions de tractar-la com una solució universalment aplicable o inherentment sostenible. |
|---|