Caracterització espaciotemporal de la dinàmica d’allaus de neu majors al Pirineu català
[cat] Aquesta tesi té per objectiu avançar en el coneixement de la dinàmica de les allaus, i en concret, de les allaus majors, al Pirineu de Catalunya i, per extensió, als Pirineus, tot entenent per allau major l’allau la mida de la qual excedeix l’abast de les allaus habituals (freqüents), causant...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/183776 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/183776 http://hdl.handle.net/10803/673637 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Allaus Avaluació del risc ambiental Previsió del temps Pirineus Avalanches Environmental risk assessment Weather forecasting Pyrenees |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi té per objectiu avançar en el coneixement de la dinàmica de les allaus, i en concret, de les allaus majors, al Pirineu de Catalunya i, per extensió, als Pirineus, tot entenent per allau major l’allau la mida de la qual excedeix l’abast de les allaus habituals (freqüents), causant danys en cas que hi hagi infraestructures a la seva proximitat. La base del treball, i font de dades, és una base de dades d’allaus majors. Aquesta, parteix de la informació provinent d’enquestes a la població, del seguiment hivernal de l’activitat d’allaus, completada amb una cartografia realitzada a partir de fotointerpretació, amb inspeccions de camp d’estiu i d’hivern, i amb informació històrica-documental. D’aquest treball, s’han elaborat i publicat dos articles en revistes indexades. En l’article 1, els esdeveniments d’allaus majors de la base de dades van ser usats per quantificar la magnitud dels episodis en que es van produir. Per a tal finalitat, es va concebre un índex de l’activitat d’allaus majors (MAAMI). Aquest índex està basat en el nombre d’allaus majors registrades, la seva magnitud, i la seva freqüència estimada, en un període de temps determinat. Per tant, quantifica la magnitud d’un episodi d’allaus majors o hivern d’allaus majors. El treball ha permès reconstruir en detall els episodis majors dels hiverns 1995/96 a 2013/14. Per analitzar tot el segle XX, amb un conjunt de dades menys complert es va definir un índex simplificat SMAAMI. Amb menys precisió, es van obtenir els mateixos paràmetres a resolució de temporada hivernal al llarg del segle XX. L’anàlisi de l’extensió espacial dels diferents episodis ha permès conèixer millor i precisar la delimitació de les regions nivològiques establertes, i millorar el coneixement sobre els patrons atmosfèrics que causen els episodis majors i la seva interpretació climàtica. S’ha obtingut també la probabilitat d’ocurrència d’episodis que poden afectar a zones urbanitzades i, per tant, que suposen un risc. En l’article 2, les dades de la base de dades han estat usades per a ajustar el model empíric noruec α−β, que s’utilitza internacionalment per a calcular distàncies d’abast d’allaus “extremes”, aplicant el coneixement actual de l’activitat d’allaus majors per a tot el Pirineu català, i usant les eines actuals de cartografia. Això ha permès millorar significativament el primer model obtingut només per al Pirineu occidental català ja fa més de 25 anys. El model s’ha obtingut a partir d’una mostra de 97 esdeveniments d’allaus “extremes” que es van produir del final del segle XIX fins a l’inici del segle XXI. A partir de la Regressió Lineal Múltiple s’ha obtingut una equació usant 3 variables independents: pendent de la zona d’allaus (β), distància horitzontal (Hβ), i àrea de la zona de sortida (Azs), amb un considerable ajust (R2=0.81). La nova equació actualitzada prediu l’abast d’allaus per un període de retorn de l’ordre dels 100 anys. Per estudiar quines variables del terreny expliquen els valors extrems de la mostra d’allaus, es va realitzar una anàlisi comparativa de variables que influencien un major o menor abast. Seleccionant un conjunt més extrem d’allaus, es va observar que la mida de la zona d’allaus i l’orientació de la zona de sortida mostraven certa associació amb distàncies d’abast menors i majors a les predites amb el model. En resum, a partir d’una base de dades d’allaus majors en l’àmbit del Pirineu català, alimentada per dades d’allaus individuals, s’ha avançat en la caracterització dels episodis d’allaus majors, tant en la seva intensitat i causes com en la seva extensió geogràfica; per altra banda, gràcies a la utilització conjunta de les dades d’allaus majors, s’ha establert un model de càlcul que s’aplica a la predicció de l’abast d’allaus centenàries en zones d’allaus particulars. Els resultats obtinguts permeten avançar en el coneixement de la dinàmica de les allaus al Pirineu català i, per tant, en el coneixement de la perillositat i del risc que suposen. |
|---|