André Gide a Catalunya (1900-1939)
Durant les primeres dècades del segle xx André Gide, premi Nobel de literatura el 1947, va ser un escriptor central a França, tant per raons estrictament literàries com per la dimensió social de la seva figura. Aquesta notorietat es va fer patent també en altres literatures del continent europeu, en...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:188048 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/188048 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Gide, André, Literatura catalana |
| Sumario: | Durant les primeres dècades del segle xx André Gide, premi Nobel de literatura el 1947, va ser un escriptor central a França, tant per raons estrictament literàries com per la dimensió social de la seva figura. Aquesta notorietat es va fer patent també en altres literatures del continent europeu, entre les quals cal comptar-hi la catalana. Resseguir i analitzar la seva presència en el camp literari permet de conèixer en quins termes va produir-se aquesta recepció i com va incidir en la configuració d'alguns debats imprescindibles per a la construcció de la modernitat literària, des del tombant de segle fins a la liquidació de la legalitat republicana el gener de 1939. A partir de la bibliografia del període i sobre el període, del buidatge de diverses publicacions periòdiques (diaris i revistes) i de l'estudi de les traduccions d'Andre Gide al català, s'analitza quins són els agents culturals (autors, crítics, editors, traductors, etc.) que van interessar-se per diverses qüestions en les quals l'escriptor tingué un paper destacat i com va desenvolupar-se aquest interès. Més enllà de les referències concretes a l'autor, s'ha procurat que el corpus bibliogràfic utilitzat permetés una aproximació paral·lela als contextos francès i català, que fes possible valorar-ne alguns fenòmens des d'una perspectiva comparada. Partint del moviment de regeneració que suposà el modernisme, se sintetitzen algunes reflexions sobre el valor de la traducció en aquest context i s'estudia la seva presència en algunes revistes culturals i literàries, especialment a Pèl&Ploma, que va acollir el primer text d'André Gide en català. La recerca de mostres sobre l'impacte de la Nouvelle Revue Française entre la intel·lectualitat catalana palesa que la publicació fou una referència ineludible en el context del noucentisme. Es fa un èmfasi especial en La Revista, dirigida per Josep M. López-Picó, i en la rellevància d'alguns noms com Alexandre Plana. La lectura d'André Gide -sobretot, com a crític i assagista- i d'altres autors del seu cercle comportà de vegades l'aproximació a altres literatures, per a les quals la capçalera francesa esdevingué una valuosa plataforma de mediació. Les idees i la figura de Gide no foren alienes a algunes problemàtiques centrals en els últims anys del noucentisme, com ara la referent a l'art i la moral o l'intens debat sobre la novel·la. Per a algunes de les plomes més destacades de la literatura catalana, com és el cas de Josep Pla, l'autor francès suposà una referència decisiva. Al costat d'aquestes controvèrsies s'estudien alguns aspectes rellevants en la configuració de nous projectes editorials, com ara Edicions Proa. Miquel Llor, traductor del primer títol de Gide traslladat íntegrament al català, centra bona part de l'atenció. La consulta de material inèdit ha permès esbossar el model de llengua emprat en la traducció i comparar-ne alguns trets amb l'original. A la dècada dels anys trenta André Gide suscità un interès renovat, que s'explica en bona mesura per l'apropament al comunisme, ben aviat matisat. Aquesta posició comportà novament una presència notable a la premsa del període, motivada sobretot per qüestions polítiques i morals. En el terreny més estrictament literari, s'estudien alguns elements relacionats amb els Quaderns Literaris. Aquesta col·lecció fou l'encarregada de donar a conèixer quatre nous títols de Gide en català, tots publicats en plena guerra civil. Signaren les traduccions Josep Janés, Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Simó Santainés. S'estudien els elements contextuals d'aquestes traduccions i s'ofereixen mostres descriptives de la llengua emprada. Les conclusions presenten una síntesi interpretativa dels resultats obtinguts i assenyalen possibles vies per a ampliar la recerca, que s'atura amb l'abolició de l'existència pública de la literatura catalana imposada pel règim franquista a la postguerra. |
|---|