Mecanismos de acción del bloqueo SGLT2 en la protección cardiorrenal en la diabetes tipo 2
La malaltia renal diabètica (MRD) és la principal causa d'inici de diàlisi en el món i s'acompanya d'una elevada morbimortalitat. Fins al 2016 només dos grups farmacològics que bloquegen el sistema renina-angiotensina (SRA): els inhibidors de l'enzim convertidor d'angiotensi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:258189 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/258189 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Diabetis Diabetes Malaltia renal diabètica Enfermedad renal diabética Diabetic kidney disease Malaltia renal crònica Enfermedad renal crónica Chronic kidney disease Ciències de la Salut |
| Sumario: | La malaltia renal diabètica (MRD) és la principal causa d'inici de diàlisi en el món i s'acompanya d'una elevada morbimortalitat. Fins al 2016 només dos grups farmacològics que bloquegen el sistema renina-angiotensina (SRA): els inhibidors de l'enzim convertidor d'angiotensina (IECAs) i els antagonistes el receptor d'angiotensina II (ARA2), van demostrar frenar la progressió de la MRD. Recentment, dos grups farmacològics: els inhibidors del cotransportador de sodi-glucosa tipus 2 (iSGLT2) i els antagonistes selectius del receptor d'endotelina (ARE) han demostrat efectes protectors enfront de la progressió de la MRD. El present treball té com a objectiu estudiar l'efecte de la combinació de tots dos fàrmacs associats al bloqueig del SRA en la nefropatia diabètica experimental en el ratolí diabètic db/db. Per això es van tractar ratolins diabètics db/db amb un iSGLT2 (empagliflozina), un ARE (atrasentan), un IECA (ramipril) o les seves combinacions durant 8 setmanes. Es van analitzar els efectes d'aquests fàrmacs sobre paràmetres fisiològics i renals, enzims del SRA i l'expressió de gens d'estrès oxidatiu, inflamació i fibrosi. Adicionalment, es va realitzar un estudi de proteòmica en extractes corticals renals en els grups tractats amb empagliflozina, ramipril o les seves combinacions per identificar vies fisiopatològiques modulades de forma diferencial. Els resultats van demostrar que la triple teràpia amb empagliflozina, ramipril i atrasentan comparada amb ramipril en monoteràpia ofereix una major protecció enfront de la MRD mitjançant el control glucèmic, un major descens de la pressió arterial i la prevenció de la hiperfiltració glomerular. Aquesta teràpia exhibeix a més una major protecció enfront de les lesions renals diabètiques, disminuint l'expansió de la matriu mesangial glomerular i d'estrès oxidatiu. Comparada amb ramipril en monoteràpia, la tripe teràpia amb empagliflozina, ramipril i atrasentan estimula encara més l'expressió de l'enzim convertidor d'angiotensina 2 (ECA2) sobre l'enzim convertidor d'angiotensina (ECA) a nivell tant renal com sèric, indicant una major activació de l' eix no-clàssic del SRA, amb efectes protectors a nivell sistèmic. Finalment, l'estudi de proteòmica va identificar entre altres, una proteïna associada a la membrana plasmàtica de 17 kDa (MAP17) que interacciona amb SGLT2 i s'incrementa amb empagliflozina. Aquesta proteïna podria ser un mecanisme a través del qual els iSGLT2 fossin capaços de modular altres transportadors. En conclusió, la triple teràpia amb empagliflozina, ramipril i atrasentan és superior al bloqueig simple del SRA amb ramipril a la MRD. Adicionalment, MAP17 podria estar relacionada amb els efectes renoprotectores dels iSGLT2. |
|---|